L’estudi conclou que les problemàtiques més greus al municipi són l’escassa oferta d’habitatge plurifamiliar, les dificultat d’accés a l’habitatge de lloguer, els habitatges buits, les ocupacions i els serveis punxats, els habitatges en mans dels bancs, l’accessibilitat als habitatges de les urbanitzacions i les dificultats de pagament. La diagnosi, realitzada a partir de l’anàlisi quantitativa i qualitativa, ha pogut identificar tant les problemàtiques com les causes que les produeixen. En aquest sentit, per exemple, l’escassa oferta d’habitatge plurifamiliar en comparació amb l’habitatge unifamiliar s’explica en gran part per la gran dispersió urbanística del municipi i per la poca alçada dels seus habitatges. En canvi, les dificultats d’accés a l’habitatge de lloguer deriven substancialment de l’escassa oferta existent, més que no pas del seu preu. D’altra banda, les problemàtiques d’habitatges buits i ocupacions i serveis punxats estan molt vinculades a la problemàtica dels habitatges en mans dels bancs, ja que en gran mesura els habitatges buits i els habitatges ocupats són propietat d’entitats financeres. Un dels col·lectius més afectats per aquestes problemàtiques és la població jove, molta de la qual ha endarrerit la seva emancipació o ha decidit anar a viure a altres municipis degut a aquestes problemàtiques. Tot i així l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha començat ja a emprendre accions per millorar les situacions de vulnerabilitat social vinculada a l’habitatge com la realització de noves promocions d’habitatge plurifamiliar de compra i de lloguer i reunions amb els diferents agents implicats en les problemàtiques d’habitatges buits i habitatges en mans dels bancs. Més informació: https://www.palauplegamans.cat/files/doc6792/diagnosi-de-vulnerabilitat-social-i-habitatge-palau-final.pdf
Una de les finalitats fundacionals de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família és difondre la vida i obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Un dels pilars per difondre aquest coneixement és oferir visites didàctiques a la Basílica de la Sagrada Família als centres educatius. Per fer-ho, des del temple s’organitzen activitats al voltant de projectes que vinculen l’art-patrimoni cultural i l’educació. En aquest sentit, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ha comptat amb la col·laboració de D'EP Institut per a realitzar una cerca en profunditat de les bones pràctiques al voltant del treball de l’Art-Patrimoni i Educació. Els objectius del benchmarking han estat: 1) Identificar bones pràctiques de projectes col·laboratius d’Art-Patrimoni i Educació en el context escolar a nivell nacional i internacional i detectar impulsors de projectes, centres educatius i culturals punters, i 2) A partir de la cerca de bones pràctiques i el contacte amb els seus impulsors, facilitar sinèrgies i col·laboracions amb altres entitats i iniciatives. Per assolir aquests objectius, la metodologia ha consistit en la cerca documental de projectes col·laboratius a Catalunya, Europa i els Estats Units; i la realització d’entrevistes als impulsors clau. Més informació: http://www.sagradafamilia.org/
D'EP Institut col·labora amb la Diputació de Barcelona en l’elaboració del Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social del municipi de Balsareny, del Bages. Inicialment, aquest Pla inclou una diagnosi prèvia del municipi per detectar col·lectius i situacions del risc d’exclusió dels seus veïns, ja sigui per les seves característiques demogràfiques (infància, gent gran, població recent incorporada) com situacions personals (dificultats de mobilitat, problemes de salut, llars monomarentals, solitud) i econòmiques (atur, pobresa crònica, problemes en el pagament de l’habitatge). Els resultats d’aquesta diagnosi serveixen per tenir un coneixement més acurat de la situació de la població al municipi, i establir unes línies estratègiques coherents que dirigiran els objectius de millora i el pla d’acció en matèria d’inclusió i cohesió social del municipi. El suport en l’elaboració de Plans Locals d’Inclusió i Cohesió Social forma part del catàleg de serveis que ofereix la Diputació de Barcelona als Ajuntaments que ho sol·licitin. Enllaç: www.diba.cat/web/atencioalespersones
Enguany D'EP Institut està portant a terme l’avaluació del Programa FutbolNet a Argentina, Brasil i Colòmbia
FutbolNet és un projecte basat en la metodologia Futbol3, una eina d’intervenció social que, a través de l’esport, vol incidir en els joves amb temes com la convivència, la discriminació, el gènere, etc.
La clau a FutbolNet és el diàleg. A través d’aquesta eina, els jugadors i jugadores no només entren en una relació de respecte i enteniment mutu, sinó que també adquireixen confiança en si mateixos i sentit de responsabilitat.
D'EP Institut porta a terme les tasques d’avaluació en relació amb la implementació del Programa, la satisfacció dels diferents agents implicats i la mesura de l’impacte a través de diferents metodologies (enquestes, entrevistes, grups de discussió i observacions no participants).
Més informació: fundacio.fcbarcelona.cat
Per segon any consecutiu, D'EP Institut s’encarrega de la gestió de l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom L’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom és una eina creada per dinamitzar els processos de participació entre ciutadania, polítics i tècnics, per tal de millorar l'accessibilitat dels entorns urbans dels serveis, i crear nous models de gestió que tinguin en compte les característiques i els interessos de les persones que viuen als municipis. La funció de l’Observatori és conèixer, avaluar i informar sobre la situació de la ciutat i l'intercanvi d'experiències encaminades a aconseguir que la interacció entre la ciutat i tots els seus habitants sigui més amable i afavoreixi l'evolució positiva de les persones amb discapacitat. En aquest context, des del 2013, la tasca de D'EP Institut ha consistit en dinamitzar i potenciar la creació i difusió de continguts relacionats amb l’Observatori a través de la seva pàgina web i del seu canal de twitter. Més informació: www.bcn.cat/europeforall https://twitter.com/EuropeForAll
Els KitCaixa són un conjunt de recursos educatius desenvolupats per la Fundació Bancària La Caixa (FBLC). L'objectiu principal és proporcionar recursos atractius, motivadors i senzills perquè professorat i alumnat s'engresquin a desenvolupar activitats que potenciïn l’adquisició de competències per part de l’alumnat. Cada KitCaixa treballa un conjunt concret de competències: Arduino (aprenentatge col·laboratiu basat en la experimentació), Comunica (habilitats comunicatives), Curiosity (mètodes d’ensenyament de les ciències basats en la indagació), Economia (capacitat d’iniciativa i esperit d’innovació), Hàbits Saludables (aspectes de la salut relacionats amb les activitats del dia a dia), Joves Emprenedors (emprenedoria) i Valors (educació dels valors ètics i socials). En aquest context, D'EP Institut ha portat a terme la validació dels instruments per avaluar les competències de dos KitCaixa: el Curiosity i el Comunica. Per a aquesta validació, D'EP Institut ha construït dos bancs d’ítems: un per avaluar les competències en ciències (Curiosity) i un altre per avaluar les competències comunicatives (Comunica). Una vegada construïts els bancs d’ítems, els tests d’avaluació de les competències científiques i comunicatives han estat validats gràcies a la participació de 10 centres educatius i de 921 alumnes de Catalunya, Madrid i Saragossa. Més informació: https://www.educaixa.com/ca/kits-para-la-clase
D'EP Institut i la Fundació Carulla presenten el webinar "El valor de mesurar l’impacte" amb la voluntat d'aportar eines que contribueixin a posar en valor la mesura de l'impacte dels projectes culturals. Es pot recuperar el contingut a: https://fundaciocarulla.cat/premi-lluis-carulla/documentacio/webinar-impacte/
L’Observatori Social del Prat ha encarregat a D’EP Institut la realització de l’Enquesta de Condicions de Vida 2020 (ECV 2020), seguint l’estructura d’enquestes similars que es fa a nivell europeu, espanyol i català, per ampliar el ventall de dades disponibles al municipi conegudes fins ara. S’han realitzat un total de 600 entrevistes telefòniques amb un mostreig estratificat, establint quotes per sexe, edat i districte de residència. Aquesta enquesta ha permès a l’Ajuntament tenir informació de primera mà, fiable i detallada, sobre algunes característiques de la població del Prat per a conèixer millor les seves necessitats i actuar en conseqüència. En aquest sentit, a l’enquesta s’ha preguntat per temes com la pobresa energètica, les dificultats en l’habitatge, la percepció sobre la pròpia salut o altres factors de risc d’exclusió social com la solitud no desitjada. Els resultats complementen els de l’Enquesta de Convivència realitzada per l’Ajuntament del Prat al 2019. Més informació: https://www.elprat.cat/sites/default/files/informe_ecv_prat_desmebre_2020_2a_onada.pdf
Ciutats amigues amb les persones grans és un projecte promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per impulsar polítiques dirigides a adaptar les ciutats i el seus serveis perquè les persones grans visquin amb seguretat, mantinguin la seva salut i participin en la vida de la ciutat. La idea de base és que una ciutat amiga de les persones grans és una ciutat per a totes les edats. L’any 2011, Manresa va ser reconeguda Ciutat amiga de la gent gran per l’Organització Mundial de la Salut. Per aquest motiu, treballa per donar resposta a les inquietuds de les persones grans, recollides a través d’un procés participatiu. En aquest context, la Diputació de Barcelona ha comptat amb la col·laboració de D'EP Institut per tal d’avaluar els resultats del projecte Ciutats Amigues de les Persones Grans a la ciutat de Manresa. Els objectius de l’avaluació han estat avaluar si la població diana del projecte s’està beneficiant, i avaluar el projecte en quant a funcionament i organització interna. Per assolir aquests objectius, s’han recollit indicadors, realitzat enquestes a població general i a persones de més de 65 anys, entrevistes i grups de discussió. Més informació: https://www.manresa.cat/web/noticies/5075-manresa-avalua-el-projecte-ciutat-amiga-de-la-gent-gran-en-una-jornada-molt-participada
D’EP Institut ha portat a terme, juntament amb l’Observatori comarcal, un estudi sobre l’impacte que la crisi de la COVID-19 ha tingut sobre la població del Vallès Occidental amb l'objectiu de disposar d’informació i coneixement sobre l’impacte de la crisi provocada per la COVID-19 de cara a formular noves propostes dirigides a reduir la precarietat, la pobresa i la desigualtat, així com el disseny d’actuacions transversals i sectorials. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’ha seguit una metodologia en tres fases: 1) Marc conceptual (definició del marc conceptual a partir de la revisió de la literatura acadèmica, estudis i informes), 2) Sistema d’indicadors comarcals (selecció de dimensions i indicadors rellevants, recollida i sistematització de la informació) i 3) Obtenció d’informació qualitativa (entrevistes a informants clau i grups de discussió). A partir d’aquí, s’han detectat 8 factors de risc (la situació legal, la situació laboral, la salut i addiccions, la situació residencial, l’edat, el gènere, l’escletxa digital i la situació relacional) i 2 efectes principals de la crisi a la comarca (l’augment de la demanda de primera acollida per la manca sobtada d’ingressos i l’aprofundiment/agreujament de les situacions de vulnerabilitat ja existents). L’informe complet es pot consultar aquí, i també es pot descarregar el sistema d’indicadors elaborat. Per a més informació: http://www.ccvoc.cat/actualitat/noticies/2021/03/10/l-estudi-d-impacte-de-la-covid19-del-consell-comarcal-posa-en-focus-en-la-salut-mental-i-l-agreujament-de-situacions-de-risc-per-a-dones-infants-i-persones-migrades
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb D’EP Institut, han elaborat un informe tècnic que permet fer una primera estimació de l’impacte econòmic de la COVID-19 en el sector cultural català. L’informe fixa en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt del sector cultural català durant el 2020, que ha passat de facturar 4.475 milions d’euros el 2019 a 3.387 milions d’euros el 2020. El text també especifica com aquestes pèrdues tenen intensitats molt diferents en els dominis culturals: el del patrimoni i museus perd un 35%; el de les arts escèniques i musicals, un 72%; l’edició i el comerç al detall de llibres, un 14%; l’audiovisual i multimèdia, un 15% i les activitats de disseny especialitzat, fotografia, creació artística i literària, un 12%. Podeu descarregar l'informe en aquest enllaç
