Fons d’ajuda a les crisis de humanitàries oblidades 2023

La Fundació Caja Navarra aporta anualment un fons destinat a les crisis humanitàries oblidades. D’EP Institut va donar suport en la gestió de la convocatòria de 2023 en què es van presentar 8 entitats i se’n van beneficiar tres: Manos Unidas, UNICEF i EACNUR. Concretament D’EP s’ha encarregat de preparar els materials pel jurat, sistematitzant els criteris d’avaluació, recollir les seves aportacions i oferir els resultats de la seva valoració.

Pla Local d’Envelliment de Sant Quirze del Vallès 2024-2030

D’EP Institut ha elaborat la Diagnosi de la situació de la gent gran i el Pla Local d’Envelliment de Sant Quirze del Vallès Per tal d’elaborar la Diagnosi s’ha realitzat una cerca i anàlisi documental de la informació disponible, s’han dut a terme 3 entrevistes en profunditat a agents clau del municipi i una sessió de treball amb la Mesa de la Gent Gran, acomplint els objectius fixats de disposar d’anàlisis sobre la situació demogràfica al municipi, la mobilitat i accessibilitat, i les situacions de solitud no volguda, elaborar un inventari i un mapa d’equipaments i serveis per a les persones grans, identificar experiències d’intervenció i xarxa comunitària que fomenten l’envelliment actiu al territori, i elaborar un DAFO de la situació actual. Un cop obtinguda tota aquesta informació s’ha procedit a l’elaboració del Pla Local d’Envelliment, realitzant dues sessions de treball amb el grup motor, 5 entrevistes en profunditat a agents clau, 4 grups focals/sessions participatives amb persones grans de diferents zones/barris, elaborant un Pla que inclou la proposta i descripció detallada del voltant de 100 actuacions emmarcades en 4 eixos estratègics, algunes d’aquestes ja estan contemplades en altres Plans de la ciutat. Diagnosi: https://www.santquirzevalles.cat/temes/gent-gran/pla-denvelliment-actiu-1/pla-denvelliment-actiu Pla: https://www.santquirzevalles.cat/temes/gent-gran/pla-denvelliment-actiu-1  

Diagnosi i pla d’acció Ciutats amigues persones grans – Sant Just

El 2022 Sant Just Desvern va entrar a formar part de la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigues amb les Persones Grans, de l’Organització Mundial de la Salut. En aquest context D’EP Institut ha col·laborat en la diagnosi i elaboració del Pla d’acció del projecte “Sant Just Desvern, Ciutat amiga  de les persones grans” per als anys 2023-2027. Per tal de realitzar l’estudi s’han realitzat set grups focals amb els diferents perfils implicats (persones grans, persones cuidadores, entitats socials i proveïdors de serveis), un grup de treball amb la ciutadania, vàries sessions de treball tècniques i polítiques, així com una consulta online dirigida a la ciutadania i a entitats del municipi. Tan la diagnosi com el Pla d’acció té en compte 8 eixos: Accessibilitat i ús d’espais públics i privats, Mobilitat i transport, Habitatge, Relacions de suport i ajuda mútua, Respecte, desigualtats i inclusió, Participació social i cívica, Comunicació i informació, i Serveis socials i de salut. El Pla d’acció resultant inclou 51 propostes, 20 de les quals es troben en fase d’implementació i 31 són noves. Resum executiu: https://www.seu-e.cat/documents/27734/1200629/diagnosi+i+participacio+pla+accio+pers+grans+024-027.pdf/282a2f3b-620f-411d-a7ff-d7537de47af3 Més informació: https://comunicacio.santjust.net/2023/09/12/el-pla-sant-just-desvern-ciutat-amiga-de-les-persones-grans-pren-forma/  

Els pediatres espanyols atenen una mitjana de 32 pacients al dia

L'augment de la població infantil evidencia la necessitat de professionals de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària Els pediatres d'Atenció Primària haurien d'atendre com a màxim uns 21 nens i adolescents al dia, però en realitat, com a mitjana reben uns 32 pacients diàriament. Fins i tot en algunes comunitats com Andalusia poden arribar a assolir les 70 consultes diàries per professional. Així mateix, el 50% de les comunitats autònomes està per sobre de les mil cartilles per pediatre quan la quota òptima es considera entre 800 i 1.000, i dediquen una mitjana de 9,4 minuts per pacient mentre que el recomanable són 12,7 minuts. Totes aquestes dades s'extreuen de l'estudi "La Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària: situació actual i perspectives de futur" realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) juntament amb DEP Institut, gràcies a la participació de 528 professionals de tot Espanya. En l'estudi es destaca l'elevada taxa d'ocupació de la professió pediàtrica, el 93,8% dels enquestats es troben en situació d'ocupació, d'ells el 76,4% té plaça fixa o contracte indefinit i el 11,8% és interí. I també es ressalta la progressiva feminització que el sector de la pediatria està experimentant. Pel que fa a la satisfacció laboral global, els enquestats la puntuen amb un 5,8 sobre 10. L'aspecte més ben valorat a nivell general ha estat el de les condicions laborals amb un 6,7. Quant al desenvolupament professional, la possibilitat de formar-se ha estat qualificada amb una mitjana de 4,8 i, en contraposició, la de realitzar tasques d'investigació només ha rebut un 3,2. L'elevat volum de treball, la manca de recursos, primordialment derivada de la manca de pediatres, la mala gestió o organització, les poques possibilitats de realitzar tasques no assistencials i el poc reconeixement de la professió són segons els mateixos pediatres enquestats els principals motius que impedeixen l'òptim desenvolupament del sistema públic d'atenció primària, a més de la sobrecàrrega dels professionals. Per tal de millorar aquesta situació, la SEPEAP i DEP proposen un seguit d'iniciatives com, l'augment de la borsa de pediatres en Atenció Primària, mitjançant la millora de les condicions laborals i l'augment de facultatius; la reorganització dels equips d'atenció primària, augmentant el nombre d'infermeres i redefinint les seves funcions i l'ajust de la cartera de serveis, racionalitzant les activitats preventives i reduint l'atenció d'urgències, entre altres propostes.

Estudi trastorns per consum d’alcohol a les unitats d’atenció primària i especialitzada a Europa

D'EP Institut es fa càrrec de les entrevistes presencials a centres d’atenció primària i centres d’atenció especialitzada de Catalunya A l’actualitat, els trastorns pel consum d’alcohol constitueixen un problema de salut important a la nostra societat, associant-se a múltiples malalties (fetge, pàncrees, problemes metabòlics i del sistema nerviós principalment), així com una reducció de la qualitat de vida dels pacients. A més, els trastorns pel consum d’alcohol estan infratractats. Així, es calcula que als països de la Unió Europea, menys del 10% de les persones amb aquesta condició reben tractament en el mateix any. En aquest context, la Universitat de Dresden està liderant un projecte a nivell europeu amb l’objectiu de caracteritzar el perfil de pacients que es visiten a la consulta per trastorns pel consum d’alcohol tant a l’atenció primària com a l’especialitzada. A Espanya, el projecte està coordinat per la Unitat d’Alcohologia i drogodependències de l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona, que compta amb la col·laboració de D'EP Institut que està realitzant durant els mesos de febrer i març un total de 1.200 entrevistes presencials a centres d’atenció primària i 150 a centres d’atenció especialitzada de Catalunya. Amb la informació obtinguda a través d’aquestes entrevistes, es pretén conèixer millor quins són els factors associats al retràs en el diagnòstic dels trastorns per consum d’alcohol i dissenyar estratègies per a solucionar-lo. Més informació: blog.hospitalclinic.org

Protocol de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA)

D'EP Institut ha participat en la definició del model de seguiment dels PIA D'EP Institut ha participat, per encàrrec de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, en la definició del seu model de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA). Els principals objectius a assolir en l’elaboració del protocol de seguiment dels PIA han estat els següents:

  • Definir de forma consensuada el model de seguiment de l’evolució de la situació de les persones beneficiàries d’un PIA.
  • Unificar els criteris per a l’elaboració de circuits de priorització, canalització i periodització dels seguiments.
  • Elaborar els indicadors de seguiment de la situació de la persona usuària per a realitzar, si escau, una diagnosi de la necessitat de modificació del servei.
Per tal d’assolir els objectius proposats s’ha portat a terme una recopilació i revisió d’experiències publicades en aquest àmbit; la dinamització de 6 sessions de treball per a definir el model amb els responsables del projecte per part de la Diputació de Barcelona i els membres de la Comissió de Planificació de la Dependència del Consell Comarcal del Maresme; la realització d’una prova pilot aplicant el protocol de seguiment i, finalment, la validació del procediment i la generació de la documentació associada. Durant la primera setmana de juliol, D'EP Institut portarà a terme un seminari sobre el model de seguiment de les persones beneficiàries de serveis i prestacions de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD) en el marc de la XXII Escola d’Estiu de la Diputació de Barcelona (més informació:
http://www.diba.cat/cjs).

L’alumnat de Medicina i Infermeria de Catalunya coneix poc els models sanitaris

D'EP Institut ha dut a terme un estudi entre l'alumnat dels últims cursos de Medicina i Infermeria de les universitats catalanes Els universitaris a punt d'acabar les titulacions de Medicina i Infermeria tenen la percepció que el coneixement adquirit en els seus estudis sobre el sistema sanitari és més teòric que pràctic. Malgrat el baix coneixement detectat sobre els diferents models sanitaris (Liberal, de Seguretat Social i Sistema Nacional de Salut), hi ha un elevat desig d'aprendre aspectes desconeguts sobre aquests models, però especialment la seva aplicació pràctica i un major aprofundiment de manera general. Aquestes dades s'extreuen de l'estudi realitzat durant els mesos de desembre de 2009 i abril de 2010 encarregat per la Secretaria de Política Social de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i que ha comptat amb la direcció tècnica de DEP Institut. El projecte ha consistit en la realització d'un qüestionari autoadministrat a l'aula a un total de 625 estudiants, 286 de Medicina i 339 d'Infermeria. Ha participat l'estudiantat de segon i tercer d'Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Lleida (UdL), i la Universitat de Girona (UdG) i també de cinquè i sisè de Medicina de les tres primeres universitats esmentades. Els principals objectius de l'estudi han estat caracteritzar els diferents models sanitaris, descriure el grau de coneixement d'aquests per part dels diferents col·lectius, analitzar la valoració d'aquest coneixement i posar en relació les seves expectatives amb la pràctica professional. Una de les conclusions més destacades de l'estudi és que un major coneixement sobre els models sanitaris racionalitza les expectatives de l'alumnat de cara a la futura pràctica professional. Això es reflecteix en les respostes d'aquells estudiants que han comptat amb assignatures en què s'expliquen els models sanitaris existents i d'aquells que han realitzat més mesos de pràctiques. D'altra banda, també cal destacar que la major part de l'alumnat, tant dels estudis de Medicina com dels d'Infermeria, voldria treballar en el sector públic, i que l'aspecte que més valoren els dos col·lectius de cara a la seva futura pràctica professional és la relació humana entre professionals i pacients. Distància entre la importància i l'expectativa de compliment d'aspectes vinculats a la futura pràctica professional ( escala 0 a 10 ) . Estudiantat de Medicina i Infermeria   20110614_grand_medicina 20110614_grand_enfermer Finalment , cal destacar que l'estudiantat de Medicina i Infermeria no coincideix a l'hora de descriure els inconvenients més rellevants del sistema sanitari català . Mentre que l'alumnat dels últims cursos de Medicina destaca la dificultat de desenvolupar-se professionalment i la baixa remuneració , l'alumnat dels últims cursos dels estudis d'Infermeria assenyala les dificultats d'ampliar la formació i la inestabilitat laboral.  

115 de cada 1.000 persones han estat usuàries dels Serveis Socials locals a Catalunya l’any 2009

D'EP ha participat en l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials 2009   Els serveis socials locals a Catalunya han atès l'11,56% de la població catalana el 2009, percentatge que ha augmentat 0,59 punts percentuals respecte del 2008. Gràcies a l'increment el 2009 del nombre de treballadors i treballadores socials i d'educadors i educadores socials dels Equips Bàsics d'Atenció Social (EBAS), el 8,2% i el 20,4% respectivament en comparació de l'any anterior, la ràtio de persones ateses a Catalunya pels professionals dels EBAS ha baixat, passant de 465,67 persones el 2008 al 420,50 el següent any. Aquestes dades s'extreuen de l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya a l'exercici 2009, en què D'EP ha col·laborat per encàrrec del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al servei d'ajuda a domicili, cal destacar l'augment del 38% en el nombre absolut de persones ateses al període 2008-2009, passant de 38.486 a 53.132. La llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya va marcar com a objectiu per al 2009 que el 4% dels ciutadans de com a mínim 65 anys fos atès pel servei d'ajuda a domicili. Els resultats de l'anàlisi mostren que a Catalunya la xifra de cobertura es va situar al 3,39%, prop de 41.300 persones. De les vuit demarcacions analitzades, les del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Lleida no arriben a aquest percentatge. Per cada 1.000 menors de 18 anys hi ha un total de 5,85 places als centres oberts d'intervenció socioeducativa, xifra que es manté respecte l'any anterior. La mitjana de temps d'espera per ser atès per l'equip d'atenció social durant el 2009 s'ha reduït gairebé dos dies: mentre que el 2008 es trigava gairebé 17 dies, el 2009 se n'havia d'esperar 15. Per contra, el temps d'espera per a la prestació efectiva del Servei d'Ajuda a domicili el 2009 ha augmentat pràcticament 5 dies en comparació a l'any anterior, situant-se als 13,3 dies. La implantació de sistemes d'atenció a les queixes i reclamacions de la ciutadania presenta una evolució favorable: el 84% dels ens locals disposaven d'algun sistema d'atenció a les queixes l'any 2009, en comparació al 60% del 2008. Un altre aspecte que presenta un augment respecte al 2008 és la despesa corrent en serveis socials per habitant que com a mitjana fan els ens locals competents: s'ha passat de 39,40€ anuals a 47,19€, un increment proper al 20%. D'EP Institut col·labora amb el Departament de Benestar Social i Família en projectes sobre els serveis socials locals des del 2008, data en què es va emprendre la primera Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials. L'objectiu d'aquest projecte ha estat conèixer la realitat de cadascun dels ens locals competents en matèria de serveis socials de Catalunya, i amb aquesta informació, avaluar i continuar millorant els serveis que s'ofereixen gràcies a la comparativa dels indicadors clau 2008-2009.

Diagnosi municipal sobre la diversitat funcional

D'EP Institut col·labora amb la Diputació de Barcelona en l’elaboració d’una diagnosi sobre la diversitat funcional al municipi de Santa Perpètua de Mogoda Els objectius d’aquesta diagnosi són quatre: i) Obtenir les dades i la informació necessàries per tal de fer un diagnòstic adequat a les necessitats existents i previstes; ii) Avaluar el nivell de desplegament de recursos i serveis en l’àmbit de les persones amb diversitat funcional de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda; iii) Facilitar les definicions de les accions i actuacions necessàries per donar resposta a les necessitats actuals i futures, i iv) Proposar una agenda per a la seva execució. Per a realitzar aquesta diagnosi, s’ha fet servir una doble metodologia. Per una banda, des del punt de vista quantitatiu, s’han recollit dades estadístiques sobre la diversitat funcional al municipi i s’ha realitzat una enquesta dirigida a centres educatius i una altra dirigida a tots els departaments municipals. Des de la perspectiva qualitativa, s’han realitzat entrevistes a informants clau i dos grups de discussió: un amb el Consell de Benestar del municipi, i un altre amb persones afectades. El suport en l’elaboració de diagnòstics sobre la diversitat funcional forma part del catàleg de serveis que ofereix la Diputació de Barcelona als ajuntaments que ho sol·licitin. Més informació: https://www.staperpetua.cat/temes/248-diversitat-funcional/#

L’Esclerosis Múltiple és una malaltia poc coneguda entre la població espanyola

D'EP Institut col·labora amb el primer estudi sobre el coneixement social de la malaltia El primer estudi sobre coneixement social de l'Esclerosi Múltiple, en el que ha col·laborat D'EP Institut, revela que més de la meitat de la població espanyola està poc informada sobre la malaltia, i que el coneixement sobre la mateixa està relacionat amb els estadis més avançats i discapacitants. L’estudi, realitzat a partir d’una enquesta a 3.800 persones de les 17 Comunitats Autònomes, mostra també que dos de cada deu persones creu probable tenir Esclerosi Múltiple al llarg de la seva vida i que més de la meitat reconeix tenir temor a patir aquesta malaltia. Entre les conseqüències que es deriven de patir Esclerosi Múltiple, les que més preocupen són especialment la dependència (49,7%) i la limitació de l’activitat física (35,9%), mentre que les menys conegudes i que menys preocupació generen són les conseqüències més lleus, com els problemes de visió o de la bufeta. Durant la roda de premsa de presentació dels resultats de l’estudi, la doctora Ester Moral, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Demielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia, va destacar que “és important que la població sàpiga que el pronòstic d’aquesta malaltia ha canviat en els últims anys de manera important i que, si són diagnosticats a temps i correctament tractats, la seva evolució pot ser molt bona. Continua sent una malaltia seriosa però amb els tractaments actuals, juntament amb els que estan per arribar en un futur proper, aconseguirem que el control sobre aquesta malaltia millori dia a dia”. A la foto, d'esquerra a dreta: Silvia Rueda (D'EP Institut), Ana Torredemer (Presidenta de l'Associació de Pacients EME), Baltasar del Moral Majado (Secretari General de l'Associació de Pacients AEDEM), Ester Moral (Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la SEN) i Carlos Martinez (Director Mèdic de Genzyme). Més informació: www.sanofi.es