L’alumnat de Medicina i Infermeria de Catalunya coneix poc els models sanitaris

DEP Institut ha dut a terme un estudi entre l'alumnat dels últims cursos de Medicina i Infermeria de les universitats catalanes Els universitaris a punt d'acabar les titulacions de Medicina i Infermeria tenen la percepció que el coneixement adquirit en els seus estudis sobre el sistema sanitari és més teòric que pràctic. Malgrat el baix coneixement detectat sobre els diferents models sanitaris (Liberal, de Seguretat Social i Sistema Nacional de Salut), hi ha un elevat desig d'aprendre aspectes desconeguts sobre aquests models, però especialment la seva aplicació pràctica i un major aprofundiment de manera general. Aquestes dades s'extreuen de l'estudi realitzat durant els mesos de desembre de 2009 i abril de 2010 encarregat per la Secretaria de Política Social de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i que ha comptat amb la direcció tècnica de DEP Institut. El projecte ha consistit en la realització d'un qüestionari autoadministrat a l'aula a un total de 625 estudiants, 286 de Medicina i 339 d'Infermeria. Ha participat l'estudiantat de segon i tercer d'Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Lleida (UdL), i la Universitat de Girona (UdG) i també de cinquè i sisè de Medicina de les tres primeres universitats esmentades. Els principals objectius de l'estudi han estat caracteritzar els diferents models sanitaris, descriure el grau de coneixement d'aquests per part dels diferents col·lectius, analitzar la valoració d'aquest coneixement i posar en relació les seves expectatives amb la pràctica professional. Una de les conclusions més destacades de l'estudi és que un major coneixement sobre els models sanitaris racionalitza les expectatives de l'alumnat de cara a la futura pràctica professional. Això es reflecteix en les respostes d'aquells estudiants que han comptat amb assignatures en què s'expliquen els models sanitaris existents i d'aquells que han realitzat més mesos de pràctiques. D'altra banda, també cal destacar que la major part de l'alumnat, tant dels estudis de Medicina com dels d'Infermeria, voldria treballar en el sector públic, i que l'aspecte que més valoren els dos col·lectius de cara a la seva futura pràctica professional és la relació humana entre professionals i pacients. Distància entre la importància i l'expectativa de compliment d'aspectes vinculats a la futura pràctica professional ( escala 0 a 10 ) . Estudiantat de Medicina i Infermeria   20110614_grand_medicina 20110614_grand_enfermer Finalment , cal destacar que l'estudiantat de Medicina i Infermeria no coincideix a l'hora de descriure els inconvenients més rellevants del sistema sanitari català . Mentre que l'alumnat dels últims cursos de Medicina destaca la dificultat de desenvolupar-se professionalment i la baixa remuneració , l'alumnat dels últims cursos dels estudis d'Infermeria assenyala les dificultats d'ampliar la formació i la inestabilitat laboral.  

115 de cada 1000 personas han sido usuarias de los servicios sociales locales en Catalunya el año 2009

DEP ha participado en el Análisis comparativo de los indicadores clave de los Planes de Actuación Local en materia de Servicios Sociales 2009 Los servicios sociales locales en Catalunya han atendido al 11,56% de la población catalana en 2009, porcentaje que ha aumentado 0,59 puntos porcentuales respecto el 2008. Gracias al incremento en 2009 del número de trabajadores y trabajadoras sociales y de educadores y educadoras sociales de los equipos básicos de atención social (EBAS), -el 8,2% y el 20,4% respectivamente en comparación con el año anterior-, el ratio de personas atendidas en Catalunya por los profesionales de los EBAS ha descendido, pasando de 465,67 personas en el 2008 al 420,50 el año anterior. Estos datos se extraen del Análisis comparativo de los indicadores clave de los Servicios Sociales Básicos en Catalunya en el ejercicio 2009, en el que DEP ha colaborado por encargo del Departamento de Bienestar Social y Familia de la Generalitat de Catalunya. En cuanto al servicio de ayuda a domicilio, cabe destacar el aumento del 38% en el número absoluto de personas atendidas en el periodo 2008-2009, pasando de 38.486 a 53.132. La ley 12/2007 de Servicios Sociales de Catalunya marcó como objetivo para 2009 que el 4% de los ciudadanos de como mínimo 65 años fuera atendido por el servicio de ayuda a domicilio. Los resultados del análisis muestran que en Catalunya la cifra de cobertura se situó en el 3,39%, cerca de 41.300 personas. De las ocho demarcaciones analizadas, las del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre y Lleida no alcanzan este porcentaje. Por cada 1.000 menores de 18 años hay un total de 5,85 plazas en los centros abiertos de intervención socioeducativa, cifra que se mantiene respecto al año anterior. La media de tiempo de espera para ser atendido por el equipo de atención social durante el 2009 se ha reducido en casi dos días: mientras que en el 2008 se tardaba casi 17 días en el 2009 se tenía que esperar 15. Por el contrario, el tiempo de espera para la prestación efectiva del Servicio de Ayuda a domicilio en el 2009 ha aumentado prácticamente 5 días en comparación con el año anterior, situándose en los 13,3 días. La implantación de sistemas de atención a las quejas y reclamaciones de la ciudadanía presenta una evolución favorable: el 84% de los entes locales disponían de algún sistema de atención a las quejas el año 2009, en comparación con el 60% de 2008. Otro aspecto que presenta un aumento respecto a 2008 es el gasto corriente en servicios sociales por habitante que como media realizan los entes locales competentes: se ha pasado de 39,40€ anuales a 47,19€, un incremento cercano al 20%. DEP Institut colabora con el Departamento de Bienestar Social y Familia en proyectos sobre los servicios sociales locales desde 2008, fecha en que se emprendió el primer Análisis comparativo de los indicadores clave de los Planes de Actuación Local en materia de Servicios Sociales. El objetivo de este proyecto ha sido conocer la realidad de cada uno de los entes locales competentes en materia de servicios sociales de Catalunya, y con esta información, evaluar y continuar mejorando los servicios que se ofrecen gracias a la comparativa de los indicadores clave 2008-2009.

Estudi trastorns per consum d’alcohol a les unitats d’atenció primària i especialitzada a Europa

DEP Institut es fa càrrec de les entrevistes presencials a centres d’atenció primària i centres d’atenció especialitzada de Catalunya

A l’actualitat, els trastorns pel consum d’alcohol constitueixen un problema de salut important a la nostra societat, associant-se a múltiples malalties (fetge, pàncrees, problemes metabòlics i del sistema nerviós principalment), així com una reducció de la qualitat de vida dels pacients. A més, els trastorns pel consum d’alcohol estan infratractats. Així, es calcula que als països de la Unió Europea, menys del 10% de les persones amb aquesta condició reben tractament en el mateix any. En aquest context, la Universitat de Dresden està liderant un projecte a nivell europeu amb l’objectiu de caracteritzar el perfil de pacients que es visiten a la consulta per trastorns pel consum d’alcohol tant a l’atenció primària com a l’especialitzada. A Espanya, el projecte està coordinat per la Unitat d’Alcohologia i drogodependències de l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona, que compta amb la col·laboració de DEP Institut que està realitzant durant els mesos de febrer i març un total de 1.200 entrevistes presencials a centres d’atenció primària i 150 a centres d’atenció especialitzada de Catalunya. Amb la informació obtinguda a través d’aquestes entrevistes, es pretén conèixer millor quins són els factors associats al retràs en el diagnòstic dels trastorns per consum d’alcohol i dissenyar estratègies per a solucionar-lo. Més informació:
blog.hospitalclinic.org

Protocol de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA)

DEP Institut ha participat en la definició del model de seguiment dels PIA

DEP Institut ha participat, per encàrrec de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona i amb la col•laboració del Consell Comarcal del Maresme, en la definició del seu model de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA). Els principals objectius a assolir en l’elaboració del protocol de seguiment dels PIA han estat els següents:
  • Definir de forma consensuada el model de seguiment de l’evolució de la situació de les persones beneficiàries d’un PIA.
  • Unificar els criteris per a l’elaboració de circuits de priorització, canalització i periodització dels seguiments.
  • Elaborar els indicadors de seguiment de la situació de la persona usuària per a realitzar, si escau, una diagnosi de la necessitat de modificació del servei.
Per tal d’assolir els objectius proposats s’ha portat a terme una recopilació i revisió d’experiències publicades en aquest àmbit; la dinamització de 6 sessions de treball per a definir el model amb els responsables del projecte per part de la Diputació de Barcelona i els membres de la Comissió de Planificació de la Dependència del Consell Comarcal del Maresme; la realització d’una prova pilot aplicant el protocol de seguiment i, finalment, la validació del procediment i la generació de la documentació associada. Durant la primera setmana de juliol, DEP Institut portarà a terme un seminari sobre el model de seguiment de les persones beneficiàries de serveis i prestacions de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD) en el marc de la XXII Escola d’Estiu de la Diputació de Barcelona (més informació:
http://www.diba.cat/cjs).

Els pediatres espanyols atenen una mitjana de 32 pacients al dia

L'augment de la població infantil evidencia la necessitat de professionals de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària Els pediatres d'Atenció Primària haurien d'atendre com a màxim uns 21 nens i adolescents al dia, però en realitat, com a mitjana reben uns 32 pacients diàriament. Fins i tot en algunes comunitats com Andalusia poden arribar a assolir les 70 consultes diàries per professional. Així mateix, el 50% de les comunitats autònomes està per sobre de les mil cartilles per pediatre quan la quota òptima es considera entre 800 i 1.000, i dediquen una mitjana de 9,4 minuts per pacient mentre que el recomanable són 12,7 minuts. Totes aquestes dades s'extreuen de l'estudi "La Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària: situació actual i perspectives de futur" realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) juntament amb DEP Institut, gràcies a la participació de 528 professionals de tot Espanya. En l'estudi es destaca l'elevada taxa d'ocupació de la professió pediàtrica, el 93,8% dels enquestats es troben en situació d'ocupació, d'ells el 76,4% té plaça fixa o contracte indefinit i el 11,8% és interí. I també es ressalta la progressiva feminització que el sector de la pediatria està experimentant. Pel que fa a la satisfacció laboral global, els enquestats la puntuen amb un 5,8 sobre 10. L'aspecte més ben valorat a nivell general ha estat el de les condicions laborals amb un 6,7. Quant al desenvolupament professional, la possibilitat de formar-se ha estat qualificada amb una mitjana de 4,8 i, en contraposició, la de realitzar tasques d'investigació només ha rebut un 3,2. L'elevat volum de treball, la manca de recursos, primordialment derivada de la manca de pediatres, la mala gestió o organització, les poques possibilitats de realitzar tasques no assistencials i el poc reconeixement de la professió són segons els mateixos pediatres enquestats els principals motius que impedeixen l'òptim desenvolupament del sistema públic d'atenció primària, a més de la sobrecàrrega dels professionals. Per tal de millorar aquesta situació, la SEPEAP i DEP proposen un seguit d'iniciatives com, l'augment de la borsa de pediatres en Atenció Primària, mitjançant la millora de les condicions laborals i l'augment de facultatius; la reorganització dels equips d'atenció primària, augmentant el nombre d'infermeres i redefinint les seves funcions i l'ajust de la cartera de serveis, racionalitzant les activitats preventives i reduint l'atenció d'urgències, entre altres propostes.