Les necessitat de la ciutadania evolucionen i amb l’objectiu de portar a terme elsajustaments necessaris (a nivell de serveis, plans, programes o polítiques…) calavaluar aquestes necessitats de forma periòdica.
Per això quan realitzem estudis diagnòstics o avaluacions de necessitats ensfocalitzem, d’una banda, amb l’anàlisi i l’abast de la problemàtica que justifica laintervenció i, d’altra banda, tractem de valorar els serveis o accions necessàries pera generar el canvi i/o transformació social.
D’EP és especialista en l’àmbit de l’avaluació i incorporem una gran diversitatd’enfocaments als que podem donar resposta a través de les diferents tècniques derecerca social aplicada: des de les mésdescriptives i qualitatives a les mésquantitatives i experimentals que ens permeten realitzar amb solvència tant estudisde satisfacció com avaluacions del disseny i avaluacions de procés/implementació deserveis, plans, programes o polítiques.
Els estudis i avaluacions d’impacte estan orientats a analitzar si el pla, programa, política… ha obtingut els resultats esperats.
Per això utilitzem metodologies pròpies dels estudis experimentals (amb assignació aleatòria de la intervenció i grup control simultani), quasi-experimentals (sense assignació aleatòria de la intervenció), estudis de casos i controls retrospectius i/o estudis de cohorts prospectius.
En aquest sentit, l’experiència de D’EP permet identificar i protocol·litzar la metodologia més adequada i eficient en termes d’avaluació d’impacte.
Els nostres estudis de mesura de l’impacte aporten evidències sobre si el projecte o política ha obtingut els resultats esperats, quin nivell de certesa tenim quan reportem uns resultats d’impacte determinats, fins a quin punt podem atribuir els resultats obtinguts al projecte realitzat i si aquests resultats són extrapolables a altres contextos o no.
Des de D’EP desenvolupem projectes que integren dinàmiques de conversa i escoltaactiva de la ciutadania amb l’objectiu de fomentar la participació i la transparència.
Per això despleguem tècniques i metodologies que busquen incorporar a la ciutadanaen l’acció pública a través de la deliberació i la participació ciutadana.
D’EP ofereix acompanyament en la identificació, definició i anàlisi de la informaciónecessària per a desenvolupar i/o reformular un servei o projecte.
En aquesta línia, la cerca i anàlisi de la informació, a nivell nacional i internacional,així com lesconsultes a experts i altres metodologies pròpies de la recerca social enspermeten desenvolupar tant processos de comparabilitat (benchmarking) iaprenentatge com descriure i identificar tendències de futur.
D’EP és una organització innovador amb un clar compromís orientat a la promoció dela recerca social aplicada i la transferència de coneixement. Per això, des de fa mésde 15 anys, participa en projectes europeus i altres convocatòries rellevants enl’àmbit de la ciències socials (com poden ser el programa Recercaixa, els programes d’Agenda Digital…).
Actualment compta amb una xarxa de més de 60 socis a nivell europeu, unacombinació departnerspúblics i privats, que són una mostra del potencial i capacitatd’obertura a l’exterior de l’empresa.
D'EP Institut realitza aquest informe per a idigital i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) Els nivells d’Internet a les llars catalanes estan per sota dels de la UE-27, el 71,5% respecte al 76,0%. Tanmateix, entre les llars que disposen d'Internet, a Catalunya és més habitual que a la UE-27 que aquesta connexió sigui de banda ampla. Així es desprèn dels resultats de l’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013, presentat el mes de febrer i realitzat per D'EP Institut per encàrrec del CTecno. D'aquest estudi també s'extreu que els principals usos que fa la ciutadania de la Xarxa a Catalunya, són els de la cerca d’informació sobre béns i serveis i els de les relacions a través de xat i missatgeria. Així mateix, van prenent pes altres activitats com la banca en línia (49,3%) o les accions destinades a la cerca de feina en línia (27,2%). Pel que fa a les empreses, el 76,2%, disposen de pàgina web. El 97,8% de les companyies consultades afirmen usar Internet per cercar informació i més del 50% confirma utilitzar-lo també per a obtenir serveis de postvenda/prevenda (atenció al client) i per a observar el comportament del mercat. Respecte a la interacció més habitual amb l’Administració electrònica per part dels ciutadans i ciutadanes i les empreses és l’obtenció d’informació de pàgines web (57,2% i 74,9%, respectivament). Així mateix, es constata que el nivell d’adquisició de béns i serveis en línia tant per part de la ciutadania (25,1%) com de les empreses (12,4%) és discret en comparació amb la UE-27. L’estudi ha ampliat el seu anàlisi a sectors com el de la sanitat i el de l’educació. En aquest sentit, destaca que la majoria dels centres de salut de Catalunya es troben connectats a l’Història Clínica Compartida (81,6%) i que la major part dels centres educatius de Catalunya disposen de connexió a Internet (99,9%), principalment a través d’ADSL (88,8%). L’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013 és un quadre d’un total de 186 indicadors organitzats en 10 àmbits, que té com a principal objectiu mostrar una radiografia fiable de les TIC en els diferents àmbits econòmics i socials de Catalunya.
D'EP Institut ha avaluat la satisfacció dels usuaris d'aquesta experiència pionera a Catalunya Els 118.739 ciutadans i ciutadanes atesos durant el primer any de funcionament de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) de Girona, la primera en acollir els serveis territorials de tota una demarcació, han valorat amb un 8,4 sobre 10 el servei ofert. Els aspectes més ben valorats són l'ordre i la neteja (8,9), l'amabilitat de les persones que treballen (8,8) i l'horari d'atenció al públic (8,8). Així s'extreu d'una enquesta realitzada per D'EP Institut durant el mes de maig per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Des de la data d'obertura de l'Oficina, el 16 de juny de 2010, fins al 16 de juny de 2011, l'OAC ha donat servei a 553 persones cada dia, amb una afluència puntual de 800 a 1.000 usuaris, i 3.076 cada setmana. El 52% dels usuaris ha demandat informació genèrica com, registre de documents, cèdules d'habitabilitat, conciliacions, entre d'altres. La resta, el 48%, ha sol·licitat ajuda per a gestions concretes de cada departament. El temps mig d'espera per fer tràmits d'atenció generalista és de 7 minuts i en l'atenció especialitzada, de 14 minuts. El 60,4% de les persones usuàries s'ha dirigit a l'OAC de Girona per dur a terme algun tràmit o consulta relacionat amb els serveis a la ciutadania. No obstant això, 2 de cada 5 persones usuàries s'ha remès a l'oficina per fer un tràmit o consulta relacionat amb l'empresa (39,6%). En aquest sentit, mentre que el 71,7% fan la gestió a títol particular, el 28,3% visita l'OAC de Girona com a professional. El 80,8% dels tràmits són resolts i el 19,2 % queden pendents de resolució, especialment pel fet d'haver d'esperar resposta o per faltar documentació . El 32,9% de les persones ateses per l'OAC de Girona ha conegut el servei a través de coneguts i familiars, el 25,9% mitjançant altres institucions i el 14,2% pel portal Gencat.cat. El 38,8% de les persones usuàries es dirigien per primera vegada a l'OAC de Girona i el 24,2% ho feien per segona vegada en els últims tres mesos. Cal destacar que gairebé 1 de cada 4 usuaris ( 23,3% ) ha anat més de tres vegades en els últims mesos. 14 juliol, 2011
D’EP Institut en col·laboració amb la Fundació Bertelsmann ha portat a terme un estudi sobre l’estat de l’orientació a partir de les 10 claus del model Xcelence. L’informe recull les respostes de 225 centres educatius d’ensenyament secundari públics, concertats i privats que han utilitzat l’eina Xcelence.es durant el període 2019-2022 a l’Estat espanyol. Els principals objectius han estat:
