L’augment de la població infantil evidencia la necessitat de professionals de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària
Els pediatres d’Atenció Primària haurien d’atendre com a màxim uns 21 nens i adolescents al dia, però en realitat, com a mitjana reben uns 32 pacients diàriament. Fins i tot en algunes comunitats com Andalusia poden arribar a assolir les 70 consultes diàries per professional.
Així mateix, el 50% de les comunitats autònomes està per sobre de les mil cartilles per pediatre quan la quota òptima es considera entre 800 i 1.000, i dediquen una mitjana de 9,4 minuts per pacient mentre que el recomanable són 12,7 minuts. Totes aquestes dades s’extreuen de l’estudi «La Pediatria Extrahospitalària i d’Atenció Primària: situació actual i perspectives de futur» realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) juntament amb DEP Institut, gràcies a la participació de 528 professionals de tot Espanya.
En l’estudi es destaca l’elevada taxa d’ocupació de la professió pediàtrica, el 93,8% dels enquestats es troben en situació d’ocupació, d’ells el 76,4% té plaça fixa o contracte indefinit i el 11,8% és interí. I també es ressalta la progressiva feminització que el sector de la pediatria està experimentant.
Pel que fa a la satisfacció laboral global, els enquestats la puntuen amb un 5,8 sobre 10. L’aspecte més ben valorat a nivell general ha estat el de les condicions laborals amb un 6,7. Quant al desenvolupament professional, la possibilitat de formar-se ha estat qualificada amb una mitjana de 4,8 i, en contraposició, la de realitzar tasques d’investigació només ha rebut un 3,2.
L’elevat volum de treball, la manca de recursos, primordialment derivada de la manca de pediatres, la mala gestió o organització, les poques possibilitats de realitzar tasques no assistencials i el poc reconeixement de la professió són segons els mateixos pediatres enquestats els principals motius que impedeixen l’òptim desenvolupament del sistema públic d’atenció primària, a més de la sobrecàrrega dels professionals.
Per tal de millorar aquesta situació, la SEPEAP i DEP proposen un seguit d’iniciatives com, l’augment de la borsa de pediatres en Atenció Primària, mitjançant la millora de les condicions laborals i l’augment de facultatius; la reorganització dels equips d’atenció primària, augmentant el nombre d’infermeres i redefinint les seves funcions i l’ajust de la cartera de serveis, racionalitzant les activitats preventives i reduint l’atenció d’urgències, entre altres propostes.
D’EP Institut juntament amb el Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) ha elaborat l’estudi sobre la professionalització de l’alumnat titulat en estudis musicals superiors, l’estudi fa una aproximació a les trajectòries professionals de l’alumnat titulat en Ensenyaments Artístics Superiors de Música a Catalunya. A partir de l’experiència de titulats i titulades, professorat i professionals del sector musical, s’hi examinen els principals factors que condicionen l’accés al mercat laboral, les condicions de treball i el paper que exerceixen els centres en l’acompanyament a la professionalització. L’informe posa de manifest la rellevància de les competències transversals, la necessitat de reforçar la formació en àmbits com la gestió de carrera, els drets d’autor i els aspectes contractuals, així com el pes que tenen els contactes personals i les xarxes informals en la inserció laboral. També hi queden reflectides diverses mancances, com ara l’absència de sistemes estables d’orientació i de borses de treball, i s’hi proposen accions per fer-hi front. Podeu consultar l’informe complet aquí: https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/34943#page=1
