115 de cada 1.000 persones han estat usuàries dels Serveis Socials locals a Catalunya l’any 2009

D'EP ha participat en l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials 2009   Els serveis socials locals a Catalunya han atès l'11,56% de la població catalana el 2009, percentatge que ha augmentat 0,59 punts percentuals respecte del 2008. Gràcies a l'increment el 2009 del nombre de treballadors i treballadores socials i d'educadors i educadores socials dels Equips Bàsics d'Atenció Social (EBAS), el 8,2% i el 20,4% respectivament en comparació de l'any anterior, la ràtio de persones ateses a Catalunya pels professionals dels EBAS ha baixat, passant de 465,67 persones el 2008 al 420,50 el següent any. Aquestes dades s'extreuen de l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya a l'exercici 2009, en què D'EP ha col·laborat per encàrrec del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al servei d'ajuda a domicili, cal destacar l'augment del 38% en el nombre absolut de persones ateses al període 2008-2009, passant de 38.486 a 53.132. La llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya va marcar com a objectiu per al 2009 que el 4% dels ciutadans de com a mínim 65 anys fos atès pel servei d'ajuda a domicili. Els resultats de l'anàlisi mostren que a Catalunya la xifra de cobertura es va situar al 3,39%, prop de 41.300 persones. De les vuit demarcacions analitzades, les del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Lleida no arriben a aquest percentatge. Per cada 1.000 menors de 18 anys hi ha un total de 5,85 places als centres oberts d'intervenció socioeducativa, xifra que es manté respecte l'any anterior. La mitjana de temps d'espera per ser atès per l'equip d'atenció social durant el 2009 s'ha reduït gairebé dos dies: mentre que el 2008 es trigava gairebé 17 dies, el 2009 se n'havia d'esperar 15. Per contra, el temps d'espera per a la prestació efectiva del Servei d'Ajuda a domicili el 2009 ha augmentat pràcticament 5 dies en comparació a l'any anterior, situant-se als 13,3 dies. La implantació de sistemes d'atenció a les queixes i reclamacions de la ciutadania presenta una evolució favorable: el 84% dels ens locals disposaven d'algun sistema d'atenció a les queixes l'any 2009, en comparació al 60% del 2008. Un altre aspecte que presenta un augment respecte al 2008 és la despesa corrent en serveis socials per habitant que com a mitjana fan els ens locals competents: s'ha passat de 39,40€ anuals a 47,19€, un increment proper al 20%. D'EP Institut col·labora amb el Departament de Benestar Social i Família en projectes sobre els serveis socials locals des del 2008, data en què es va emprendre la primera Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials. L'objectiu d'aquest projecte ha estat conèixer la realitat de cadascun dels ens locals competents en matèria de serveis socials de Catalunya, i amb aquesta informació, avaluar i continuar millorant els serveis que s'ofereixen gràcies a la comparativa dels indicadors clau 2008-2009.

El Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya rep el premi Recerca a la XI Biennal Espanyola 2011 d’Arquitectura i Urbanisme

D'EP Institut ha col·laborat en aquest projecte amb L'anàlisi del mal allotjament a Catalunya El Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya, realitzat amb la col·laboració de D'EP per la Secretaria d'Habitatge del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha guanyat el premi Recerca en la XI Biennal Espanyola 2011 d'Arquitectura i Urbanisme. Aquest guardó ha estat convocat per la Secretaria d'Estat de l'Habitatge del Ministeri de Foment, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo, la Universitat d'Alcalà i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. El treball de D'EP Institut dins el Pla Territorial d'Habitatge va ser l'estudi de les característiques i la quantificació de les situacions de mal allotjament a Catalunya, basades en la informació facilitada pels serveis socials municipals i comarcals l'any 2009, i d'acord amb la tipologia europea ETHOS d'exclusió residencial. El Pla Territorial d'Habitatge, respon a les necessitats d'allotjament i les accions a desenvolupar durant el període 2007-2016, que van ser establertes en el Pacte Nacional signat per tots els agents socials i econòmics, que emmarca les polítiques d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest Pla s'avaluen les necessitats socials de residència per a col·lectius específics (joves, gent gran, població en risc d'exclusió i població mal allotjada) i es preveuen les actuacions per donar resposta a aquestes necessitats: amb habitatges nous, amb mobilització d'allotjaments desocupats i amb ajudes econòmiques per a facilitar l'accés a l'habitatge o per no perdre'l. Igualment, es quantifiquen els objectius de la rehabilitació d'edificis i habitatges amb objectius de millora ambiental i més accessibilitat.

Diagnosi municipal sobre la diversitat funcional

D'EP Institut col·labora amb la Diputació de Barcelona en l’elaboració d’una diagnosi sobre la diversitat funcional al municipi de Santa Perpètua de Mogoda Els objectius d’aquesta diagnosi són quatre: i) Obtenir les dades i la informació necessàries per tal de fer un diagnòstic adequat a les necessitats existents i previstes; ii) Avaluar el nivell de desplegament de recursos i serveis en l’àmbit de les persones amb diversitat funcional de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda; iii) Facilitar les definicions de les accions i actuacions necessàries per donar resposta a les necessitats actuals i futures, i iv) Proposar una agenda per a la seva execució. Per a realitzar aquesta diagnosi, s’ha fet servir una doble metodologia. Per una banda, des del punt de vista quantitatiu, s’han recollit dades estadístiques sobre la diversitat funcional al municipi i s’ha realitzat una enquesta dirigida a centres educatius i una altra dirigida a tots els departaments municipals. Des de la perspectiva qualitativa, s’han realitzat entrevistes a informants clau i dos grups de discussió: un amb el Consell de Benestar del municipi, i un altre amb persones afectades. El suport en l’elaboració de diagnòstics sobre la diversitat funcional forma part del catàleg de serveis que ofereix la Diputació de Barcelona als ajuntaments que ho sol·licitin. Més informació: https://www.staperpetua.cat/temes/248-diversitat-funcional/#

La seguretat infantil als vehicles

D'EP analitza l'evolució de l'ús dels Sistemes de Retenció Infantil Els menors espanyols tenen el 42% més de possibilitats de morir en un accident de trànsit que els de la Unió Europea dels 20. En comparació amb països com Suècia o Alemanya les probabilitats són més del doble. El 2008, 84 nens van morir al nostre país a causa dels sinistres i 509 van resultar ferits. Així ho confirma el V Estudi RACC-JANÉ. Evolució de la seguretat infantil als vehicles realitzat per D'EP Institut. Aquest projecte presenta l'evolució de l'ús dels Sistemes de Retenció Infantil (SRI) produïda a Barcelona, ​​Madrid i València. Per a això, D'EP ha realitzat 2.250 observacions a les entrades dels centres d'educació infantil per recollir els hàbits i actituds dels acompanyants en relació a la seguretat dels nens als vehicles, combinant-les amb 1.538 entrevistes per avaluar els seus coneixements sobre les mesures de seguretat necessàries. A la capital catalana al voltant del 15% dels vehicles observats amb nens d'entre els 0 i 6 anys i els 7 i 12 anys porten SRI i el 34,2% d'ells els utilitza de forma insegura. Pel que fa a Madrid, més del 96% dels automòbils porta algun sistema de retenció infantil, però el 21,7% no fa un ús correcte. Finalment, València amb un percentatge similar al de la capital espanyola, el 95% dels vehicles observats, porta un SRI i el 13% d'ells l'utilitza incorrectament. DEP ha realitzat diferents estudis d'aquesta índole per a la Fundació RACC. El 2003, es va fer càrrec de l'elaboració d'un estudi observacional amb l'objectiu principal d'intentar quantificar l'ús de Sistemes de Retenció Infantil en els nens i nenes de 0 a 6 anys. El 2005, aquest treball es va completar amb un altre que analitzava l'evolució de l'ús dels SRI en els últims anys i recollia l'opinió dels conductors que circulen amb menors, de 0 a 6 anys i de 7 a 12 anys, sobre aspectes com el coneixement de la normativa legal entorn a aquests dispositius de seguretat a les ciutats de Barcelona, ​​Madrid i València. L'estudi actual és una ampliació de l'anterior, l'objectiu ha estat quantificar i observar l'evolució de l'ús de les cadiretes infantils en els nens i nenes, així com analitzar l'actitud de la persona responsable davant els Sistemes de Retenció Infantil i els motius de col·locació del menor a l'interior de l'automòbil.