L’1,4% de les llars de Catalunya pateixen problemàtiques d’exclusió residencial

L'Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per DEP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l'1,4% presenta problemes d'exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d'amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d'internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l'estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per DEP per a la Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l'Habitatge. Els objectius d'aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d'exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació. Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l'any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament. Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l'àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d'Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants. De l'estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d'habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l'edat, la majoria de la població en perill d'exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d'edat predominant és dels 18 als 34 anys. La novetat d'aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s'ha utilitzat la tipologia europea de l'exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l'exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d'una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l'entrada en un procés de malaltia greu.  

Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013

DEP Institut realitza aquest informe per a idigital i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)

Els nivells d’Internet a les llars catalanes estan per sota dels de la UE-27, el 71,5% respecte al 76,0%. Tanmateix, entre les llars que disposen d'Internet, a Catalunya és més habitual que a la UE-27 que aquesta connexió sigui de banda ampla. Així es desprèn dels resultats de l’informe d’
Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013, presentat el mes de febrer i realitzat per DEP Institut per encàrrec del CTecno. D'aquest estudi també s'extreu que els principals usos que fa la ciutadania de la Xarxa a Catalunya, són els de la cerca d’informació sobre béns i serveis i els de les relacions a través de xat i missatgeria. Així mateix, van prenent pes altres activitats com la banca en línia (49,3%) o les accions destinades a la cerca de feina en línia (27,2%). Pel que fa a les empreses, el 76,2%, disposen de pàgina web. El 97,8% de les companyies consultades afirmen usar Internet per cercar informació i més del 50% confirma utilitzar-lo també per a obtenir serveis de postvenda/prevenda (atenció al client) i per a observar el comportament del mercat. Respecte a la interacció més habitual amb l’Administració electrònica per part dels ciutadans i ciutadanes i les empreses és l’obtenció d’informació de pàgines web (57,2% i 74,9%, respectivament). Així mateix, es constata que el nivell d’adquisició de béns i serveis en línia tant per part de la ciutadania (25,1%) com de les empreses (12,4%) és discret en comparació amb la UE-27. L’estudi ha ampliat el seu anàlisi a sectors com el de la sanitat i el de l’educació. En aquest sentit, destaca que la majoria dels centres de salut de Catalunya es troben connectats a l’Història Clínica Compartida (81,6%) i que la major part dels centres educatius de Catalunya disposen de connexió a Internet (99,9%), principalment a través d’ADSL (88,8%). L’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013 és un quadre d’un total de 186 indicadors organitzats en 10 àmbits, que té com a principal objectiu mostrar una radiografia fiable de les TIC en els diferents àmbits econòmics i socials de Catalunya.

DEP Institut continua col·laborant amb l’IMD de l’Ajuntament de Barcelona

Durant els propers mesos gestionarà la Secretaria de l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom

L’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom és una eina creada per dinamitzar els processos de participació entre ciutadania, polítics i tècnics, per tal de millorar l’accessibilitat dels entorns urbans dels serveis i crear nous models de gestió que tinguin en compte les característiques i els interessos de les persones que viuen als municipis. La funció de l’Observatori és conèixer, avaluar i informar sobre la situació de la ciutat i l’intercanvi d’experiències encaminades a aconseguir que la interacció entre la ciutat i tots els seus habitants sigui més amable i afavoreixi l’evolució positiva de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, l’encàrrec fet a DEP Institut consisteix en:
  • La cerca i publicació de bones pràctiques de polítiques públiques implementades per ajuntaments de diferents països d’Europa en matèria de discapacitat.
  • La gestió de les altes de nous municipis adherits a l’Observatori i l’actualització de les dades dels seus membres.
  • L’actualització de la pàgina web de l’Observatori: Gent de l’Observatori, Iniciatives d’Interès i Actualitat.
  • La difusió de continguts en dos àmbits: la realització i enviament d’una newsletter mensual i la creació i gestió del compte de twitter.
Per a més informació, veure:
www.bcn.cat/europeforall

A Vilafranca del Penedès hi ha 110 entitats amb oferta d’aprenentatge

Dels més de 1.400 cursos existents el 21,1% són d'idiomes segons el cens confeccionat per DEP Institut A Vilafranca del Penedès (Barcelona) hi ha un total de 110 entitats amb oferta formativa. Dels més de 1.400 cursos que s'estima que s'imparteixen, els idiomes són la temàtica predominant amb el 21,1%. En segon lloc, amb el 15,4%, trobem l'educació musical, la dansa i el teatre i amb l'11,3% els cursos relacionats amb l'esport. Aquesta informació s'extreu del cens i l'estudi de les entitats amb oferta d'aprenentatge de la ciutat catalana, desenvolupat per DEP Institut en el marc del projecte innovador Aprendre a Vilafranca. Aquest projecte s'està duent a terme des del Servei de Foment de l'Ocupació de l'Ajuntament de Vilafranca amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. Més de la meitat de les entitats que concentren l'oferta d'aprenentatge a Vilafranca pertany al tercer sector (53,1%). Entre aquestes, destaquen les entitats culturals o de lleure amb el 26,3%. El sector privat amb ànim de lucre representa el 31,3%, el 26,3% del qual correspon a les empreses. De tots aquests organismes més de la meitat no disposa de pàgina web on donar-se a conèixer, per això la informació extreta del cens s'integrarà en un portal on-line, confeccionat per Educaweb.com, on es presentaran les característiques i la formació que imparteixen les diferents entitats, a més de les seves dades de contacte. Dins del web també s'incorporarà una eina d'orientació professional anomenada Ipsum. Així mateix, DEP Institut realitzarà un estudi sobre les necessitats d'aprenentatge de la població i la demanda de professionals per part de les empreses. Com a punt final d'Aprendre a Vilafranca, Educaweb.com organitzarà una fira de l'orientació on es presentaran totes les iniciatives que s'han dut a terme amb l'objectiu de millorar el capital humà de la ciutat, incidint en la formació i l'ocupació dels ciutadans.

Protocol de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA)

DEP Institut ha participat en la definició del model de seguiment dels PIA

DEP Institut ha participat, per encàrrec de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona i amb la col•laboració del Consell Comarcal del Maresme, en la definició del seu model de seguiment dels Plans Individuals d’Atenció (PIA). Els principals objectius a assolir en l’elaboració del protocol de seguiment dels PIA han estat els següents:
  • Definir de forma consensuada el model de seguiment de l’evolució de la situació de les persones beneficiàries d’un PIA.
  • Unificar els criteris per a l’elaboració de circuits de priorització, canalització i periodització dels seguiments.
  • Elaborar els indicadors de seguiment de la situació de la persona usuària per a realitzar, si escau, una diagnosi de la necessitat de modificació del servei.
Per tal d’assolir els objectius proposats s’ha portat a terme una recopilació i revisió d’experiències publicades en aquest àmbit; la dinamització de 6 sessions de treball per a definir el model amb els responsables del projecte per part de la Diputació de Barcelona i els membres de la Comissió de Planificació de la Dependència del Consell Comarcal del Maresme; la realització d’una prova pilot aplicant el protocol de seguiment i, finalment, la validació del procediment i la generació de la documentació associada. Durant la primera setmana de juliol, DEP Institut portarà a terme un seminari sobre el model de seguiment de les persones beneficiàries de serveis i prestacions de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD) en el marc de la XXII Escola d’Estiu de la Diputació de Barcelona (més informació:
http://www.diba.cat/cjs).

Más de la mitad de los conductores no lleva las cadenas en invierno

La Fundación RACC realiza el estudio Hábitos de los conductores y mantenimiento del vehículo con la colaboración de DEP Institut El 66,7% de los conductores españoles no lleva nunca las cadenas en el vehículo durante el invierno y más del 70% no las ha colocado nunca. Así se desprende del estudio Hábitos de los conductores y mantenimiento del vehículo realizado por la Fundación RACC con la colaboración de DEP Institut. Según este proyecto, el 37,1% de los conductores españoles confiesa que su vehículo tiene más de 10 años y el 70,4% señala que no tiene previsto comprarse un coche nuevo en los próximos 5 años, especialmente los jóvenes entre 18 y 25 años y los mayores de 60 años. Asimismo, el 54,2% de los conductores entrevistados afirma llevar el vehículo al taller mecánico anualmente, mientras que el 14,2 % dice hacerlo menos de una vez al año. En cuanto al mantenimiento del vehículo, aproximadamente la mitad de los conductores asegura revisar el nivel de aceite de su automóvil entre una y dos veces al año. El 48,6% de los conductores que recorren más de 20.000 kilómetros al año dice controlar la presión de los neumáticos cada mes, mientras que el 24,8% de los que hacen entre 10.000 y 20.000 kilómetros al año los examina entre una y dos veces. Por otra parte, el 36,1% de los españoles no ha cambiado nunca una rueda y el 65% de éstos indica que, si tuviera que hacerlo, solicitaría asistencia mecánica. Metodología A través de este proyecto se ha podido evaluar el conocimiento de los conductores sobre su propio automóvil, especialmente los aspectos que puedan estar relacionados con la asistencia mecánica. Para ello DEP ha realizado un total de 402 entrevistas telefónicas a personas mayores de 18 años, con carné de conducir de todo el Estado español.

Els pediatres espanyols atenen una mitjana de 32 pacients al dia

L'augment de la població infantil evidencia la necessitat de professionals de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària Els pediatres d'Atenció Primària haurien d'atendre com a màxim uns 21 nens i adolescents al dia, però en realitat, com a mitjana reben uns 32 pacients diàriament. Fins i tot en algunes comunitats com Andalusia poden arribar a assolir les 70 consultes diàries per professional. Així mateix, el 50% de les comunitats autònomes està per sobre de les mil cartilles per pediatre quan la quota òptima es considera entre 800 i 1.000, i dediquen una mitjana de 9,4 minuts per pacient mentre que el recomanable són 12,7 minuts. Totes aquestes dades s'extreuen de l'estudi "La Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària: situació actual i perspectives de futur" realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) juntament amb DEP Institut, gràcies a la participació de 528 professionals de tot Espanya. En l'estudi es destaca l'elevada taxa d'ocupació de la professió pediàtrica, el 93,8% dels enquestats es troben en situació d'ocupació, d'ells el 76,4% té plaça fixa o contracte indefinit i el 11,8% és interí. I també es ressalta la progressiva feminització que el sector de la pediatria està experimentant. Pel que fa a la satisfacció laboral global, els enquestats la puntuen amb un 5,8 sobre 10. L'aspecte més ben valorat a nivell general ha estat el de les condicions laborals amb un 6,7. Quant al desenvolupament professional, la possibilitat de formar-se ha estat qualificada amb una mitjana de 4,8 i, en contraposició, la de realitzar tasques d'investigació només ha rebut un 3,2. L'elevat volum de treball, la manca de recursos, primordialment derivada de la manca de pediatres, la mala gestió o organització, les poques possibilitats de realitzar tasques no assistencials i el poc reconeixement de la professió són segons els mateixos pediatres enquestats els principals motius que impedeixen l'òptim desenvolupament del sistema públic d'atenció primària, a més de la sobrecàrrega dels professionals. Per tal de millorar aquesta situació, la SEPEAP i DEP proposen un seguit d'iniciatives com, l'augment de la borsa de pediatres en Atenció Primària, mitjançant la millora de les condicions laborals i l'augment de facultatius; la reorganització dels equips d'atenció primària, augmentant el nombre d'infermeres i redefinint les seves funcions i l'ajust de la cartera de serveis, racionalitzant les activitats preventives i reduint l'atenció d'urgències, entre altres propostes.