La seguretat infantil als vehicles

DEP analitza l'evolució de l'ús dels Sistemes de Retenció Infantil Els menors espanyols tenen el 42% més de possibilitats de morir en un accident de trànsit que els de la Unió Europea dels 20. En comparació amb països com Suècia o Alemanya les probabilitats són més del doble. El 2008, 84 nens van morir al nostre país a causa dels sinistres i 509 van resultar ferits. Així ho confirma el V Estudi RACC-JANÉ. Evolució de la seguretat infantil als vehicles realitzat per DEP Institut. Aquest projecte presenta l'evolució de l'ús dels Sistemes de Retenció Infantil (SRI) produïda a Barcelona, ​​Madrid i València. Per a això, DEP ha realitzat 2.250 observacions a les entrades dels centres d'educació infantil per recollir els hàbits i actituds dels acompanyants en relació a la seguretat dels nens als vehicles, combinant-les amb 1.538 entrevistes per avaluar els seus coneixements sobre les mesures de seguretat necessàries. A la capital catalana al voltant del 15% dels vehicles observats amb nens d'entre els 0 i 6 anys i els 7 i 12 anys porten SRI i el 34,2% d'ells els utilitza de forma insegura. Pel que fa a Madrid, més del 96% dels automòbils porta algun sistema de retenció infantil, però el 21,7% no fa un ús correcte. Finalment, València amb un percentatge similar al de la capital espanyola, el 95% dels vehicles observats, porta un SRI i el 13% d'ells l'utilitza incorrectament. DEP ha realitzat diferents estudis d'aquesta índole per a la Fundació RACC. El 2003, es va fer càrrec de l'elaboració d'un estudi observacional amb l'objectiu principal d'intentar quantificar l'ús de Sistemes de Retenció Infantil en els nens i nenes de 0 a 6 anys. El 2005, aquest treball es va completar amb un altre que analitzava l'evolució de l'ús dels SRI en els últims anys i recollia l'opinió dels conductors que circulen amb menors, de 0 a 6 anys i de 7 a 12 anys, sobre aspectes com el coneixement de la normativa legal entorn a aquests dispositius de seguretat a les ciutats de Barcelona, ​​Madrid i València. L'estudi actual és una ampliació de l'anterior, l'objectiu ha estat quantificar i observar l'evolució de l'ús de les cadiretes infantils en els nens i nenes, així com analitzar l'actitud de la persona responsable davant els Sistemes de Retenció Infantil i els motius de col·locació del menor a l'interior de l'automòbil.

El Pla territorial sectorial de vivenda de Catalunya rep el premi Recerca a la XI Biennal Espanyola 2011 d’Arquitectura i Urbanisme

DEP Institut ha col·laborat en aquest projecte amb L'anàlisi del mal allotjament a Catalunya El Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya, realitzat amb la col·laboració de DEP per la Secretaria d'Habitatge del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha guanyat el premi Recerca en la XI Biennal Espanyola 2011 d'Arquitectura i Urbanisme. Aquest guardó ha estat convocat per la Secretaria d'Estat de l'Habitatge del Ministeri de Foment, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo, la Universitat d'Alcalà i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. El treball de DEP Institut dins el Pla Territorial d'Habitatge va ser l'estudi de les característiques i la quantificació de les situacions de mal allotjament a Catalunya, basades en la informació facilitada pels serveis socials municipals i comarcals l'any 2009, i d'acord amb la tipologia europea ETHOS d'exclusió residencial. El Pla Territorial d'Habitatge, respon a les necessitats d'allotjament i les accions a desenvolupar durant el període 2007-2016, que van ser establertes en el Pacte Nacional signat per tots els agents socials i econòmics, que emmarca les polítiques d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest Pla s'avaluen les necessitats socials de residència per a col·lectius específics (joves, gent gran, població en risc d'exclusió i població mal allotjada) i es preveuen les actuacions per donar resposta a aquestes necessitats: amb habitatges nous, amb mobilització d'allotjaments desocupats i amb ajudes econòmiques per a facilitar l'accés a l'habitatge o per no perdre'l. Igualment, es quantifiquen els objectius de la rehabilitació d'edificis i habitatges amb objectius de millora ambiental i més accessibilitat.

115 de cada 1000 personas han sido usuarias de los servicios sociales locales en Catalunya el año 2009

DEP ha participado en el Análisis comparativo de los indicadores clave de los Planes de Actuación Local en materia de Servicios Sociales 2009 Los servicios sociales locales en Catalunya han atendido al 11,56% de la población catalana en 2009, porcentaje que ha aumentado 0,59 puntos porcentuales respecto el 2008. Gracias al incremento en 2009 del número de trabajadores y trabajadoras sociales y de educadores y educadoras sociales de los equipos básicos de atención social (EBAS), -el 8,2% y el 20,4% respectivamente en comparación con el año anterior-, el ratio de personas atendidas en Catalunya por los profesionales de los EBAS ha descendido, pasando de 465,67 personas en el 2008 al 420,50 el año anterior. Estos datos se extraen del Análisis comparativo de los indicadores clave de los Servicios Sociales Básicos en Catalunya en el ejercicio 2009, en el que DEP ha colaborado por encargo del Departamento de Bienestar Social y Familia de la Generalitat de Catalunya. En cuanto al servicio de ayuda a domicilio, cabe destacar el aumento del 38% en el número absoluto de personas atendidas en el periodo 2008-2009, pasando de 38.486 a 53.132. La ley 12/2007 de Servicios Sociales de Catalunya marcó como objetivo para 2009 que el 4% de los ciudadanos de como mínimo 65 años fuera atendido por el servicio de ayuda a domicilio. Los resultados del análisis muestran que en Catalunya la cifra de cobertura se situó en el 3,39%, cerca de 41.300 personas. De las ocho demarcaciones analizadas, las del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre y Lleida no alcanzan este porcentaje. Por cada 1.000 menores de 18 años hay un total de 5,85 plazas en los centros abiertos de intervención socioeducativa, cifra que se mantiene respecto al año anterior. La media de tiempo de espera para ser atendido por el equipo de atención social durante el 2009 se ha reducido en casi dos días: mientras que en el 2008 se tardaba casi 17 días en el 2009 se tenía que esperar 15. Por el contrario, el tiempo de espera para la prestación efectiva del Servicio de Ayuda a domicilio en el 2009 ha aumentado prácticamente 5 días en comparación con el año anterior, situándose en los 13,3 días. La implantación de sistemas de atención a las quejas y reclamaciones de la ciudadanía presenta una evolución favorable: el 84% de los entes locales disponían de algún sistema de atención a las quejas el año 2009, en comparación con el 60% de 2008. Otro aspecto que presenta un aumento respecto a 2008 es el gasto corriente en servicios sociales por habitante que como media realizan los entes locales competentes: se ha pasado de 39,40€ anuales a 47,19€, un incremento cercano al 20%. DEP Institut colabora con el Departamento de Bienestar Social y Familia en proyectos sobre los servicios sociales locales desde 2008, fecha en que se emprendió el primer Análisis comparativo de los indicadores clave de los Planes de Actuación Local en materia de Servicios Sociales. El objetivo de este proyecto ha sido conocer la realidad de cada uno de los entes locales competentes en materia de servicios sociales de Catalunya, y con esta información, evaluar y continuar mejorando los servicios que se ofrecen gracias a la comparativa de los indicadores clave 2008-2009.

L’1,4% de les llars de Catalunya pateixen problemàtiques d’exclusió residencial

L'Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per DEP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l'1,4% presenta problemes d'exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d'amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d'internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l'estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per DEP per a la Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l'Habitatge. Els objectius d'aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d'exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació. Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l'any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament. Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l'àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d'Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants. De l'estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d'habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l'edat, la majoria de la població en perill d'exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d'edat predominant és dels 18 als 34 anys. La novetat d'aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s'ha utilitzat la tipologia europea de l'exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l'exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d'una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l'entrada en un procés de malaltia greu.