L’Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per D’EP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge

Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l’1,4% presenta problemes d’exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d’amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d’internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l’estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per D’EP per a la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l’Habitatge.

Els objectius d’aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d’exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació.

Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l’any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament.

Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l’àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d’Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants.

De l’estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d’habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l’edat, la majoria de la població en perill d’exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d’edat predominant és dels 18 als 34 anys.

La novetat d’aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s’ha utilitzat la tipologia europea de l’exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l’exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d’una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l’entrada en un procés de malaltia greu.