Ciutats amigues amb les persones grans és un projecte promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per impulsar polítiques dirigides a adaptar les ciutats i el seus serveis perquè les persones grans visquin amb seguretat, mantinguin la seva salut i participin en la vida de la ciutat. La idea de base és que una ciutat amiga de les persones grans és una ciutat per a totes les edats.
L’any 2011, Manresa va ser reconeguda Ciutat amiga de la gent gran per l’Organització Mundial de la Salut. Per aquest motiu, treballa per donar resposta a les inquietuds de les persones grans, recollides a través d’un procés participatiu.
En aquest context, la Diputació de Barcelona ha comptat amb la col·laboració de D’EP Institut per tal d’avaluar els resultats del projecte Ciutats Amigues de les Persones Grans a la ciutat de Manresa. Els objectius de l’avaluació han estat avaluar si la població diana del projecte s’està beneficiant, i avaluar el projecte en quant a funcionament i organització interna.
Per assolir aquests objectius, s’han recollit indicadors, realitzat enquestes a població general i a persones de més de 65 anys, entrevistes i grups de discussió.
Més informació: https://www.manresa.cat/web/noticies/5075-manresa-avalua-el-projecte-ciutat-amiga-de-la-gent-gran-en-una-jornada-molt-participada
D’EP Institut juntament amb el Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) ha elaborat l’estudi sobre la professionalització de l’alumnat titulat en estudis musicals superiors, l’estudi fa una aproximació a les trajectòries professionals de l’alumnat titulat en Ensenyaments Artístics Superiors de Música a Catalunya. A partir de l’experiència de titulats i titulades, professorat i professionals del sector musical, s’hi examinen els principals factors que condicionen l’accés al mercat laboral, les condicions de treball i el paper que exerceixen els centres en l’acompanyament a la professionalització. L’informe posa de manifest la rellevància de les competències transversals, la necessitat de reforçar la formació en àmbits com la gestió de carrera, els drets d’autor i els aspectes contractuals, així com el pes que tenen els contactes personals i les xarxes informals en la inserció laboral. També hi queden reflectides diverses mancances, com ara l’absència de sistemes estables d’orientació i de borses de treball, i s’hi proposen accions per fer-hi front. Podeu consultar l’informe complet aquí: https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/34943#page=1