Conferència internacional de JobTribu: Noves tecnologies per l’orientació professional

D'EP Institut ha participat a l’acte internacional de cloenda del projecte Jobtribu a Itàlia Com a soci d'aquest projecte europeu, D'EP Institut ha participat en la conferència "New Technologies for career guidance and networking" amb una ponència a càrrec de Rachel Nelson, responsable de projectes internacionals, sobre "Self-guidance using online databses and social networks". A la ponència es van presentar dues eines d'orientació acadèmica i professional d’Educaweb: el GR i el NEPTU i també es va parlar sobre com es promociona l’ús d’aquestes eines a les xarxes socials. La conferència ha estat centrada en els nous reptes de l’orientació professional i els serveis d’ocupació per donar suport als joves, la seva ocupabilitat i la gestió de les habilitats transversals de la carrera, des d’una perspectiva europea. A més s'han realitzat sessions específiques, dedicades a una selecció de metodologies i eines dins dels contextos del consorci i basades en estratègies operatives per a integrar eines TIC en els serveis d’orientació. El programa de la conferència va incloure diverses presentacions en directe i a distància d’experts internacionals i professionals dels serveis d’orientació involucrats en les proves pilot, de diversos països europeus. Per més informació: www.jobtribu.eu

Més del 85% dels graduats a ELISAVA troba feina relacionada amb els estudis en menys de 6 mesos

D'EP s'ha fet càrrec de l'estudi sobre la incorporació laboral dels graduats de l'Escola Superior de Disseny El 88,3% dels titulats a l'Escola Superior de Disseny ELISAVA troba feina en menys de sis mesos i el 36,7% triga menys d'un mes en treballar en una feina pròpia de la seva formació. Així ho confirma l'estudi realitzat per D'EP Institut sobre la incorporació laboral de les persones que han finalitzat els estudis de grau entre l'any 2005 i 2008 a ELISAVA. En una escala del 0 al 10, les persones graduades consideren que la dificultat per obtenir el primer treball propi de la formació cursada és molt baixa (2,3 punts). Alhora, la seva satisfacció amb la feina és notable (7,1 punts), sobretot a causa de que el contingut d'aquesta és altament valorat (7,1 punts). Els aspectes més destacats d'ELISAVA per part dels enquestats han estat la bona formació en eines informàtiques i digitals, la qualitat del professorat que imparteix els aprenentatges i el programa docent dels estudis de grau. La població d'estudi ha estat l'alumnat graduat dels anys 2005-2006, 2006-2007 i 2007-2008 en alguns dels tres estudis de grau que ofereix l'escola ELISAVA: Arquitectura Tècnica, Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i Grau Superior en Disseny. ELISAVA i D'EP ja han treballat junts anteriorment. El 2007, D'EP va realitzar un projecte per a l'Escola Superior de Disseny sobre el perfil del seu alumnat de màsters i postgraus. D'aquest s'extreia que el 56,2% dels seus estudiants eren estrangers i que el perfil predominant, amb el 37,4%, era el de l'alumna de 25 o més anys provinent de Mèxic, Brasil, Portugal i Itàlia. Actualment D'EP Institut i ELISAVA continuen treballant en altres estudis centrats en la situació laboral de qui ha realitzat formació de màster o postgrau en aquest centre i en la satisfacció de les empreses ocupadores.

Com ajudar a transformar els seus somnis en projectes acadèmics i professionals reals?

D'EP Institut està treballant en un projecte europeu que pretén analitzar i millorar l’orientació entre l’alumnat de Primària Widening the Future és un projecte finançat per la Comissió Europea dintre del marc del programa Comenius, en el que participen entitats del sector de cinc països europeus: Dinamarca, Espanya, Itàlia, el Regne Unit i Romania. L'objectiu d'aquest projecte, en que D'EP Institut és soci, és analitzar i millorar l’orientació acadèmica i professional entre l’alumnat de Primària. Amb aquesta iniciativa es vol fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre escoles, mestres, tutors, orientadors i psicopedagogs; conèixer i crear nou coneixement sobre l’orientació acadèmica i professional a Primària i identificar recursos pedagògics i d’orientació per l’alumnat. Widening the Future també inclou el desenvolupament i realització de sessions de formació i intercanvi basats en l’aprenentatge cooperatiu perquè escoles, mestres, tutors i psicopedagogs puguin incorporar i millorar activitats d’orientació amb l’alumnat per tal de prevenir i reduir el fracàs escolar, entre altres problemàtiques. Durant el mes d’abril D'EP Institut ha realitzat una sessió de debat amb mestres, tutors, directors i psicopedagogs d’escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona per tal d’identificar experiències i compartir les necessitats relacionades amb els recursos i eines per a l’orientació acadèmica i professional a Primària. El present projecte ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta comunicació és responsabilitat exclusiva del seu autor. La Comissió no és responsable de l'ús que pugui fer-se de la informació aquí difosa.

Impacte econòmic del Circuit de Barcelona-Catalunya 2014

D'EP Institut ha realitzat l’estudi d’impacte econòmic dels assistents  a les competicions esportives del Circuit de Barcelona-Catalunya   El Circuit de Barcelona-Catalunya, amb les competicions esportives que ha celebrat durant l’any 2014, ha generat un impacte econòmic de 332 milions d’euros a Catalunya.   En el cas del FORMULA 1 GRAN PREMIO DE ESPAÑA PIRELLI 2014, l’impacte econòmic ha estat de 188,2 milions d’euros representant el 56,6% del total del 2014. La despesa directa mitjana per espectador ha estat de 1.063 euros i l’impacte total per assistent al territori de 2.374 euros.   L’estudi xifra en 92,1 milions d’euros l’impacte econòmic generat durant la celebració del Gran Premi Monster Energy de Catalunya de MotoGP™, el que representa un 27,7% de l’impacte global. La despesa directa mitjana per espectador ha estat de 516 euros i l’impacte total per assistent al territori de 1.158 euros.   La resta de competicions de motor que ha acollit el Circuit de Barcelona-Catalunya durant la temporada 2014 han generat un impacte econòmic de 52 milions d’euros, el 15,7% de la distribució de l’impacte. La despesa mitjana per assistent ha estat de 265 euros i l’impacte total per assistent al territori de 597 euros (font: http://www.circuitcat.com/).   D'EP Institut ha realitzat els estudis d’impacte econòmic del Circuit els anys 2009, 2010 i 2014, i actualment ja estem preparant l’edició 2015.   [contact-form-7 id="433" title="Formulari de contacte 1"]

L’1,4% de les llars de Catalunya pateixen problemàtiques d’exclusió residencial

L'Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per D'EP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l'1,4% presenta problemes d'exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d'amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d'internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l'estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per D'EP per a la Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l'Habitatge. Els objectius d'aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d'exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació. Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l'any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament. Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l'àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d'Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants. De l'estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d'habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l'edat, la majoria de la població en perill d'exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d'edat predominant és dels 18 als 34 anys. La novetat d'aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s'ha utilitzat la tipologia europea de l'exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l'exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d'una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l'entrada en un procés de malaltia greu.

D’EP és partner del projecte Career Guidelines centrat en un model d’orientació per nous perfils professionals

La proposta s'emmarca dins del Programa d'Aprenentatge Permanent del projecte Leonardo da Vinci D'EP forma part, juntament amb altres 10 partners de tot Europa, de l'equip de treball que està desenvolupant el projecte Career guidelines: Information and guidance on new careers and training pathway. El propòsit d'aquesta iniciativa, la qual té com a data de finalització el 2011, és millorar la qualitat dels serveis d'orientació i assessorament dels serveis públics d'ocupació mitjançant l'adaptació en el context italià d'una eina d'orientació acadèmica i professional d'àmbit internacional, que defineixi els perfils i els interessos professionals i els itineraris formatius a seguir. A més, aquest model permetrà avaluar les necessitats del mercat de treball, i establirà llaços entre l'orientació, la formació i el món laboral, amb la finalitat de millorar la correspondència entre la demanda i l'oferta formativa. El passat dijous 14 i el divendres 15 de gener es va celebrar a Ancona (Itàlia) la primera trobada de tots els partners del projecte, per tal de donar-se a conèixer i establir una metodologia de treball i un punt de partida. D'EP és l'únic membre espanyol que participa en la iniciativa. La seva tasca consisteix en la supervisió tècnica i metodològica, amb responsabilitats específiques en l'avaluació del procés de transferència i divulgació dels resultats, especialment a nivell internacional. Així mateix, D'EP participarà en el Comitè Tècnic del projecte oferint el seu assessorament pel que fa a les tecnologies utilitzades en l'àmbit de l'orientació. Aquesta no és la primera vegada que D'EP participa en una iniciativa europea d'aquest àmbit, ja que ha estat partner del Programa Pilot TACTIC i del projecte "Virtual Job Club", tots dos també relacionats amb el projecte Leonardo da Vinci.

L’alumnat de Medicina i Infermeria de Catalunya coneix poc els models sanitaris

D'EP Institut ha dut a terme un estudi entre l'alumnat dels últims cursos de Medicina i Infermeria de les universitats catalanes Els universitaris a punt d'acabar les titulacions de Medicina i Infermeria tenen la percepció que el coneixement adquirit en els seus estudis sobre el sistema sanitari és més teòric que pràctic. Malgrat el baix coneixement detectat sobre els diferents models sanitaris (Liberal, de Seguretat Social i Sistema Nacional de Salut), hi ha un elevat desig d'aprendre aspectes desconeguts sobre aquests models, però especialment la seva aplicació pràctica i un major aprofundiment de manera general. Aquestes dades s'extreuen de l'estudi realitzat durant els mesos de desembre de 2009 i abril de 2010 encarregat per la Secretaria de Política Social de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i que ha comptat amb la direcció tècnica de DEP Institut. El projecte ha consistit en la realització d'un qüestionari autoadministrat a l'aula a un total de 625 estudiants, 286 de Medicina i 339 d'Infermeria. Ha participat l'estudiantat de segon i tercer d'Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Lleida (UdL), i la Universitat de Girona (UdG) i també de cinquè i sisè de Medicina de les tres primeres universitats esmentades. Els principals objectius de l'estudi han estat caracteritzar els diferents models sanitaris, descriure el grau de coneixement d'aquests per part dels diferents col·lectius, analitzar la valoració d'aquest coneixement i posar en relació les seves expectatives amb la pràctica professional. Una de les conclusions més destacades de l'estudi és que un major coneixement sobre els models sanitaris racionalitza les expectatives de l'alumnat de cara a la futura pràctica professional. Això es reflecteix en les respostes d'aquells estudiants que han comptat amb assignatures en què s'expliquen els models sanitaris existents i d'aquells que han realitzat més mesos de pràctiques. D'altra banda, també cal destacar que la major part de l'alumnat, tant dels estudis de Medicina com dels d'Infermeria, voldria treballar en el sector públic, i que l'aspecte que més valoren els dos col·lectius de cara a la seva futura pràctica professional és la relació humana entre professionals i pacients. Distància entre la importància i l'expectativa de compliment d'aspectes vinculats a la futura pràctica professional ( escala 0 a 10 ) . Estudiantat de Medicina i Infermeria   20110614_grand_medicina 20110614_grand_enfermer Finalment , cal destacar que l'estudiantat de Medicina i Infermeria no coincideix a l'hora de descriure els inconvenients més rellevants del sistema sanitari català . Mentre que l'alumnat dels últims cursos de Medicina destaca la dificultat de desenvolupar-se professionalment i la baixa remuneració , l'alumnat dels últims cursos dels estudis d'Infermeria assenyala les dificultats d'ampliar la formació i la inestabilitat laboral.