Más de la mitad de los conductores no lleva las cadenas en invierno

La Fundación RACC realiza el estudio Hábitos de los conductores y mantenimiento del vehículo con la colaboración de DEP Institut El 66,7% de los conductores españoles no lleva nunca las cadenas en el vehículo durante el invierno y más del 70% no las ha colocado nunca. Así se desprende del estudio Hábitos de los conductores y mantenimiento del vehículo realizado por la Fundación RACC con la colaboración de DEP Institut. Según este proyecto, el 37,1% de los conductores españoles confiesa que su vehículo tiene más de 10 años y el 70,4% señala que no tiene previsto comprarse un coche nuevo en los próximos 5 años, especialmente los jóvenes entre 18 y 25 años y los mayores de 60 años. Asimismo, el 54,2% de los conductores entrevistados afirma llevar el vehículo al taller mecánico anualmente, mientras que el 14,2 % dice hacerlo menos de una vez al año. En cuanto al mantenimiento del vehículo, aproximadamente la mitad de los conductores asegura revisar el nivel de aceite de su automóvil entre una y dos veces al año. El 48,6% de los conductores que recorren más de 20.000 kilómetros al año dice controlar la presión de los neumáticos cada mes, mientras que el 24,8% de los que hacen entre 10.000 y 20.000 kilómetros al año los examina entre una y dos veces. Por otra parte, el 36,1% de los españoles no ha cambiado nunca una rueda y el 65% de éstos indica que, si tuviera que hacerlo, solicitaría asistencia mecánica. Metodología A través de este proyecto se ha podido evaluar el conocimiento de los conductores sobre su propio automóvil, especialmente los aspectos que puedan estar relacionados con la asistencia mecánica. Para ello DEP ha realizado un total de 402 entrevistas telefónicas a personas mayores de 18 años, con carné de conducir de todo el Estado español.

Els pediatres espanyols atenen una mitjana de 32 pacients al dia

L'augment de la població infantil evidencia la necessitat de professionals de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària Els pediatres d'Atenció Primària haurien d'atendre com a màxim uns 21 nens i adolescents al dia, però en realitat, com a mitjana reben uns 32 pacients diàriament. Fins i tot en algunes comunitats com Andalusia poden arribar a assolir les 70 consultes diàries per professional. Així mateix, el 50% de les comunitats autònomes està per sobre de les mil cartilles per pediatre quan la quota òptima es considera entre 800 i 1.000, i dediquen una mitjana de 9,4 minuts per pacient mentre que el recomanable són 12,7 minuts. Totes aquestes dades s'extreuen de l'estudi "La Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària: situació actual i perspectives de futur" realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) juntament amb DEP Institut, gràcies a la participació de 528 professionals de tot Espanya. En l'estudi es destaca l'elevada taxa d'ocupació de la professió pediàtrica, el 93,8% dels enquestats es troben en situació d'ocupació, d'ells el 76,4% té plaça fixa o contracte indefinit i el 11,8% és interí. I també es ressalta la progressiva feminització que el sector de la pediatria està experimentant. Pel que fa a la satisfacció laboral global, els enquestats la puntuen amb un 5,8 sobre 10. L'aspecte més ben valorat a nivell general ha estat el de les condicions laborals amb un 6,7. Quant al desenvolupament professional, la possibilitat de formar-se ha estat qualificada amb una mitjana de 4,8 i, en contraposició, la de realitzar tasques d'investigació només ha rebut un 3,2. L'elevat volum de treball, la manca de recursos, primordialment derivada de la manca de pediatres, la mala gestió o organització, les poques possibilitats de realitzar tasques no assistencials i el poc reconeixement de la professió són segons els mateixos pediatres enquestats els principals motius que impedeixen l'òptim desenvolupament del sistema públic d'atenció primària, a més de la sobrecàrrega dels professionals. Per tal de millorar aquesta situació, la SEPEAP i DEP proposen un seguit d'iniciatives com, l'augment de la borsa de pediatres en Atenció Primària, mitjançant la millora de les condicions laborals i l'augment de facultatius; la reorganització dels equips d'atenció primària, augmentant el nombre d'infermeres i redefinint les seves funcions i l'ajust de la cartera de serveis, racionalitzant les activitats preventives i reduint l'atenció d'urgències, entre altres propostes.