Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2022

D’EP Institut ha col·laborat amb l’Agència Catalana de Joventut en l’elaboració de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut (EMC) 2022. L’objectiu general de l’estudi és recollir dades i informació rellevant sobre l’acció dels ens locals en el desplegament de polítiques de joventut. La primera edició de l’EMC, duta a terme l’any 2009, va contribuir a dibuixar una estratègia de treball emmarcada en el projecte territori, i la segona, duta a terme entre els anys 2016 i 2017, va permetre analitzar els efectes de la crisi econòmica en les estructures locals de joventut. Aquesta tercera edició ha de permetre observar els efectes de la pandèmica i establir necessitats de futur davant el més que provable canvi de la dinàmica relacional entre l’administració i les persones joves. La recollida d’informació es realitza a través de dos qüestionaris, un adreçat als municipis i l’altre als consells comarcals, a través dels quals es sol·licita informació sobre recursos humans, recursos econòmics, estratègies de planificació i qualitat, tipus de polítiques dutes a terme, nivell de participació juvenil en política de joventut i estratègies d’interlocució amb joves, entre d’altres. Resultats estadístics: https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_observatori_catala_de_la_joventut/documents/arxiu/Enquesta_municipis_comarques/EMC_PT_municipis.pdf https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_observatori_catala_de_la_joventut/documents/arxiu/Enquesta_municipis_comarques/EMC_PT_Comarques.pdf

D’EP Institut realitza el Baròmetre semestral de Barcelona 2013

La primera de les dues onades anuals d’aquest estudi que promou l’Ajuntament de Barcelona s’ha realitzat entre l’11 i el 17 de juny i consta de 800 entrevistes telefòniques realitzades a una mostra representativa de la població barcelonina De les dades del Baròmetre se’n desprenen, entre d’altres conclusions, que l'Ajuntament de Barcelona és l'administració més ben valorada pels ciutadans (68,7%) respecte la Generalitat (51,1%) i el Govern espanyol (17,9%). Tanmateix, cal destacar que el 65,6% de les persones entrevistades consideren que la situació econòmica de Barcelona és dolenta o molt dolenta (el 85,6% quan es fa referència a Catalunya i el 94% en relació amb l’Estat espanyol). En aquest sentit, pel que fa als problemes més grans de la ciutat, un de cada tres assenyala aspectes relacionats amb l’atur i les condicions de treball (33,8%). Pel que fa a la valoració dels esdeveniments que se celebren a la ciutat, nou de cada deu barcelonins i barcelonines consideren molt o bastant positiu que Barcelona sigui seu d’esdeveniments culturals, econòmics i esportius, alhora que perceben el benefici econòmic que representen, especialment en l’economia de la ciutat. Finalment, del bloc polític del Baròmetre, destaca que l’alcalde Xavier Trias (amb un 90,9% de notorietat) és l’únic líder municipal que aprova (5,1) i que, en intenció directa de vot, CiU encapçala els resultats amb un 18%, tres punts percentuals més que als resultats de les eleccions municipals del 2011, mentre que ERC continua al segon lloc que va ocupar a l'anterior baròmetre de desembre amb un 10% de la intenció de vot (2,9% als resultats de les municipals). Més informació: w110.bcn.cat/MediaPremsa/Continguts/r13019_Barometre_juny_Resum.pdf

La primera experiència en democràcia deliberativa a Espanya en l’àmbit de la justícia penal i la finalitat del càstig

D'EP Institut col·labora en l’experiència de democràcia deliberativa online El professor de dret de la Universitat de Girona, el Dr. Daniel Varona, amb el suport de D'EP Institut, està portant a terme la primera experiència online de democràcia deliberativa en l’àmbit de la justícia penal a Espanya. Es tracta d’un exercici de democràcia deliberativa en format online en base a una mostra representativa de la població espanyola. El projecte es desenvolupa en dues fases: la primera fase consisteix en un qüestionari al voltant de preguntes relacionades amb la justícia penal i la finalitat del càstig. Posteriorment, a la segona fase, es creen dos grups: el grup A visiona un documental on es reflexiona sobre el tema d’estudi, i el grup B rep un document informatiu sobre aquest tema i posteriorment participa a una experiència deliberativa en format de fòrum online dinamitzat pel Dr. Daniel Varona. Finalment, tant el grup A com el grup B, hauran de respondre el mateix qüestionari que van omplir a la primera fase. Mitjançant la selecció d’una mostra estadísticament significativa, es considera que les enquestes deliberatives representen “el que la massa popular en la seva totalitat pensaria sobre alguna qüestió política o sobre alguns candidats si se li donés la oportunitat per a una reflexió àmplia i accés a la informació” (Fishkin, 1995). En aquest sentit, es tractarà d’analitzar finalment quin ha estat l’efecte d’haver rebut informació addicional i/o participat en una experiència deliberativa en el canvi d’actituds envers la justícia penal i la finalitat del càstig.

Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013

D'EP Institut realitza aquest informe per a idigital i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) Els nivells d’Internet a les llars catalanes estan per sota dels de la UE-27, el 71,5% respecte al 76,0%. Tanmateix, entre les llars que disposen d'Internet, a Catalunya és més habitual que a la UE-27 que aquesta connexió sigui de banda ampla. Així es desprèn dels resultats de l’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013, presentat el mes de febrer i realitzat per D'EP Institut per encàrrec del CTecno. D'aquest estudi també s'extreu que els principals usos que fa la ciutadania de la Xarxa a Catalunya, són els de la cerca d’informació sobre béns i serveis i els de les relacions a través de xat i missatgeria. Així mateix, van prenent pes altres activitats com la banca en línia (49,3%) o les accions destinades a la cerca de feina en línia (27,2%). Pel que fa a les empreses, el 76,2%, disposen de pàgina web. El 97,8% de les companyies consultades afirmen usar Internet per cercar informació i més del 50% confirma utilitzar-lo també per a obtenir serveis de postvenda/prevenda (atenció al client) i per a observar el comportament del mercat. Respecte a la interacció més habitual amb l’Administració electrònica per part dels ciutadans i ciutadanes i les empreses és l’obtenció d’informació de pàgines web (57,2% i 74,9%, respectivament). Així mateix, es constata que el nivell d’adquisició de béns i serveis en línia tant per part de la ciutadania (25,1%) com de les empreses (12,4%) és discret en comparació amb la UE-27. L’estudi ha ampliat el seu anàlisi a sectors com el de la sanitat i el de l’educació. En aquest sentit, destaca que la majoria dels centres de salut de Catalunya es troben connectats a l’Història Clínica Compartida (81,6%) i que la major part dels centres educatius de Catalunya disposen de connexió a Internet (99,9%), principalment a través d’ADSL (88,8%). L’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013 és un quadre d’un total de 186 indicadors organitzats en 10 àmbits, que té com a principal objectiu mostrar una radiografia fiable de les TIC en els diferents àmbits econòmics i socials de Catalunya.

Sant Cugat del Vallès una ciutat per i per a tots

D'EP porta a terme la 2a onada d'Indicadors Estratègics per a l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació El 46,9% de la població de Sant Cugat està bastant d'acord amb que la seva ciutat està pensada per a tothom. La mitjana del grau d'acord és, en aquest cas, de 6,7 punts sobre 10, lleugerament superior a la del novembre del 2008. Així ho confirma la 2a onada d'Indicadors Estratègics realitzada per D'EP Institut i impulsada per l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació, amb el propòsit de millorar la gestió municipal. El càlcul d'aquests indicadors estratègics ha permès estudiar el grau d'assoliment dels objectius concrets del Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica (2008-2011). Com en l'anterior edició, l'estudi s'ha basat en 800 entrevistes a homes i dones empadronats a Sant Cugat del Vallès, de 17 anys o més. Gràcies a aquests de Indicadors Estratègics entre d'altres elements, Sant Cugat encapçala per segon any consecutiu el rànquing d'ajuntaments més transparents de l'Estat. Algunes de les temàtiques estudiades a la present onada han estat les següents: Les famílies La mitjana de satisfacció de la població que viu en llars familiars pel fet de residir a Sant Cugat és de 7,7 punts sobre 10. A més, el 73,2% de la ciutadania identifica Sant Cugat com una ciutat força o totalment adequada per a tota la família. La gent gran Pel que fa a les percepcions de la població de més de 65 anys, el 65,6% assegura estar bastant o totalment d'acord amb la idea que la seva ciutat s'adequa a les seves necessitats. Pel que fa al 2008, el conjunt de població que recolza aquesta afirmació ha augmentat en més de 8 punts percentuals. La seguretat La mitjana de valoració del nivell de seguretat a la ciutat és de 6,9 ​​punts sobre 10. Evolutivament, encara que la mitjana s'ha mantingut en relació amb l'última vegada en què va ser testada, es pot observar una tendència positiva des del novembre del 2007. Els nouvinguts La mitjana de valoració del sentiment de pertinença al municipi és de 6,3 punts sobre 10. En relació amb el novembre del 2008, ha augmentat el percentatge de població que identifica Sant Cugat com una ciutat força o totalment acollidora passant del 78,0% al 83,8%. Els carrers de la ciutat D'entre els analitzats, l'aspecte del municipi millor valorat ha estat el mobiliari urbà amb 6,7 punts sobre 10, seguit de la neteja i higiene dels carrers, amb 6,6, la xarxa de clavegueram amb 6,4 punts i el enllumenat públic amb 6,3. L'aspecte pitjor valorat amb 5,8 punts sobre 10 ha estat la pavimentació dels carrers del municipi. L'habitatge La gestió del consistori en matèria d'habitatge públic rep una mitjana de valoració de 6,3 punts sobre 10. Evolutivament, la mitjana de valoració de la gestió del consistori en aquest aspecte presenta un creixement des del novembre del 2008. L'origen de l'estudi L'Ajuntament de Sant Cugat i D'EP porten treballant junts des del 2002 amb l'Observatori Sociològic Municipal. Ara, a més, des de fa dos anys també ho fan amb el Pla d'Alineació i  Competitivitat Estratègica (PACTE).

L’1,4% de les llars de Catalunya pateixen problemàtiques d’exclusió residencial

L'Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per D'EP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l'1,4% presenta problemes d'exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d'amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d'internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l'estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per D'EP per a la Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l'Habitatge. Els objectius d'aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d'exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació. Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l'any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament. Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l'àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d'Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants. De l'estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d'habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l'edat, la majoria de la població en perill d'exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d'edat predominant és dels 18 als 34 anys. La novetat d'aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s'ha utilitzat la tipologia europea de l'exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l'exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d'una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l'entrada en un procés de malaltia greu.