La taxa d’atur dels professionals TIC és 7,2 punts percentuals per sota de la corresponent a Catalunya

4DEP ha participat en la realització del projecte sobre el mercat de treball de les enginyeries i els estudis tècnics Tot i que s'ha produït un augment de la taxa d'atur dels professionals TIC, passant d'un 4,1% a l'2008 al 10,7% l'any 2010, aquesta se situa 7,2 punts percentuals per sota de la corresponent a Catalunya per el primer trimestre de 2010. S'estima que el 2009 la xifra de persones ocupades en oficis TIC s'ha reduït el 3,5% respecte al 2007, passant de 115.000-111.000 professionals. La reducció d'ocupats TIC és inferior a la disminució experimentada pel conjunt d'ocupats a Catalunya, que va variar a la baixa un 9,2%, passant de 3.510.600-3.188.900 persones. Com a resultat, el pes de l'ocupació TIC en el total de l'economia catalana ha crescut del 3,28% al 3,48%. Així es desprèn de l'estudi La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010 impulsat per la FOBSIC i el Programa Enginycat del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i realitzat per DEP Institut. Aquest projecte s'ha confeccionat de manera paral·lela a l'estudi de la situació laboral, oportunitats i perspectives del conjunt de professionals titulats en carreres de l'àrea tècnica a Catalunya. En aquest marc, s'ha dut a terme una anàlisi específica dels professionals del sector TIC, en la línia de l'estudi que es va publicar al desembre de 2008 amb la finalitat de captar l'evolució d'aquest col·lectiu dins el mercat de treball català. De l'estudi també s'extreu que encara 8 de cada 10 ocupats TIC tenen uns ingressos superiors al salari brut anual mitjà de Catalunya (22.100,86 €), el nivell salarial és l'aspecte amb el qual els professionals estan menys satisfets, especialment en el cas del col·lectiu d'Electrònica, els professionals amb nivel de Cicle Formatiu i el personal operatiu. Condicions laborals Pel que fa a les condicions laborals, de l'estudi s'extreu que la modalitat de contractació predominant entre els ocupats TIC per compte d'altri és la indefinida, amb el 72,3%. No obstant això, respecte de 2008 el nombre de professionals TIC ocupats per compte propi ha crescut del 14,5% al ​​16,3% del total. Formació complementària El 90,4% professionals considera que es dóna una necessitat de reciclatge constant que pot minvar atractiu als estudis TIC. El 66,2% ha realitzat algun tipus de formació complementària en els últims dos anys. D'aquests, el 61,4% de professionals, ho ha fet per aprofundir en coneixements específics de la seva àrea de formació. A més, 4 de cada 10 han cursat formació per millorar competències transversals, com poden ser els idiomes. Percepció La percepció del sector i l'exercici professional TIC per part dels professionals és bona i això es plasma en el fet que el 65,1% dels professionals TIC tornaria a triar la mateixa formació. Els professionals TIC que han cursat cicles formatius o estudis de nivell inferior són els que més es plantegen canviar de feina. Els aspectes més valorats a l'hora de considerar aquest canvi són el desenvolupament de tasques de més nivell o de valor afegit i les millores salarials.

L’1,4% de les llars de Catalunya pateixen problemàtiques d’exclusió residencial

L'Estudi Exclusió residencial a Catalunya, realitzat per DEP, ha estat inclòs en el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Dels 2.608.004 llars que hi ha al conjunt de Catalunya, l'1,4% presenta problemes d'exclusió residencial. Dels 36.808 casos detectats el 41,9% es correspon a llars insegures, els quals fan referència a persones que no paguen cap tipus de lloguer i que viuen temporalment o bé amb la família o amics o bé en llocs de residència sense estatus legal; el 33,8% fa referència a habitatges inadequats -Caravanes, barraques, habitatges inapropiades o en situació d'amuntegament; el 15% a persones sense habitatge que són aquelles que viuen en albergs, asils o centres d'internament; i el 9,3% a sense sostre que són persones que viuen un espai públic i que o bé poden dormir al ras o en refugis nocturns. Així ho confirma l'estudi Exclusió residencial a Catalunya, presentat el dimarts 4 de maig i realitzat per DEP per a la Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest ha estat inclòs en el Pla territorial sectorial de l'Habitatge. Els objectius d'aquest estudi han estat quantificar i mapificar territorialment la població en situació d'exclusió residencial a Catalunya i analitzar les característiques de la població que actualment es troba en aquesta situació. Segons les últimes dades obtingudes durant el segon quadrimestre del 2009 el nombre de sense sostre i sense habitatge ha augmentat respecte a l'any 2002, concretament ho ha fet el 27,6% i el 18,1% respectivament. Barcelona ciutat és on més situacions de mal allotjament es donen, excepte en el cas dels sense llar on és el Camp de Tarragona l'àrea amb més casos, concretament un total de 939 dels 5.526 que hi ha a tot Catalunya. En relació amb la seva població, en canvi, hi ha altres territoris, com les àrees de Solsona, Tortosa, la Seu d'Urgell o Girona-Salt, que tenen més casos, registrats per cada mil habitants. De l'estudi també es desprèn que les persones que pateixen mal allotjament en general són homes, a excepció dels casos d'habitatge insegur on predominen les dones. Pel que fa a l'edat, la majoria de la població en perill d'exclusió residencial té entre 35 i 64 anys, menys en les situacions de barraquisme on la franja d'edat predominant és dels 18 als 34 anys. La novetat d'aquesta anàlisi rau en la metodologia emprada, ja que s'ha utilitzat la tipologia europea de l'exclusió social residencial (ETHOS). Segons aquesta classificació, l'exclusió social residencial es pot manifestar en quatre tipologies: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquesta és una classificació no estanca, és a dir, que les persones poden passar fàcilment d'una categoria a una altra precipitades per esdeveniments de la seva vida com la pèrdua de la feina, una ruptura familiar o l'entrada en un procés de malaltia greu.  

Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013

DEP Institut realitza aquest informe per a idigital i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)

Els nivells d’Internet a les llars catalanes estan per sota dels de la UE-27, el 71,5% respecte al 76,0%. Tanmateix, entre les llars que disposen d'Internet, a Catalunya és més habitual que a la UE-27 que aquesta connexió sigui de banda ampla. Així es desprèn dels resultats de l’informe d’
Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013, presentat el mes de febrer i realitzat per DEP Institut per encàrrec del CTecno. D'aquest estudi també s'extreu que els principals usos que fa la ciutadania de la Xarxa a Catalunya, són els de la cerca d’informació sobre béns i serveis i els de les relacions a través de xat i missatgeria. Així mateix, van prenent pes altres activitats com la banca en línia (49,3%) o les accions destinades a la cerca de feina en línia (27,2%). Pel que fa a les empreses, el 76,2%, disposen de pàgina web. El 97,8% de les companyies consultades afirmen usar Internet per cercar informació i més del 50% confirma utilitzar-lo també per a obtenir serveis de postvenda/prevenda (atenció al client) i per a observar el comportament del mercat. Respecte a la interacció més habitual amb l’Administració electrònica per part dels ciutadans i ciutadanes i les empreses és l’obtenció d’informació de pàgines web (57,2% i 74,9%, respectivament). Així mateix, es constata que el nivell d’adquisició de béns i serveis en línia tant per part de la ciutadania (25,1%) com de les empreses (12,4%) és discret en comparació amb la UE-27. L’estudi ha ampliat el seu anàlisi a sectors com el de la sanitat i el de l’educació. En aquest sentit, destaca que la majoria dels centres de salut de Catalunya es troben connectats a l’Història Clínica Compartida (81,6%) i que la major part dels centres educatius de Catalunya disposen de connexió a Internet (99,9%), principalment a través d’ADSL (88,8%). L’informe d’Indicadors clau de les TIC a Catalunya 2013 és un quadre d’un total de 186 indicadors organitzats en 10 àmbits, que té com a principal objectiu mostrar una radiografia fiable de les TIC en els diferents àmbits econòmics i socials de Catalunya.

Sant Cugat del Vallès una ciutat per i per a tots

4DEP porta a terme la 2a onada d'Indicadors Estratègics per a l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació El 46,9% de la població de Sant Cugat està bastant d'acord amb que la seva ciutat està pensada per a tothom. La mitjana del grau d'acord és, en aquest cas, de 6,7 punts sobre 10, lleugerament superior a la del novembre del 2008. Així ho confirma la 2a onada d'Indicadors Estratègics realitzada per DEP Institut i impulsada per l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació, amb el propòsit de millorar la gestió municipal. El càlcul d'aquests indicadors estratègics ha permès estudiar el grau d'assoliment dels objectius concrets del Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica (2008-2011). Com en l'anterior edició, l'estudi s'ha basat en 800 entrevistes a homes i dones empadronats a Sant Cugat del Vallès, de 17 anys o més. Gràcies a aquests de Indicadors Estratègics entre d'altres elements, Sant Cugat encapçala per segon any consecutiu el rànquing d'ajuntaments més transparents de l'Estat. Algunes de les temàtiques estudiades a la present onada han estat les següents: Les famílies La mitjana de satisfacció de la població que viu en llars familiars pel fet de residir a Sant Cugat és de 7,7 punts sobre 10. A més, el 73,2% de la ciutadania identifica Sant Cugat com una ciutat força o totalment adequada per a tota la família. La gent gran Pel que fa a les percepcions de la població de més de 65 anys, el 65,6% assegura estar bastant o totalment d'acord amb la idea que la seva ciutat s'adequa a les seves necessitats. Pel que fa al 2008, el conjunt de població que recolza aquesta afirmació ha augmentat en més de 8 punts percentuals. La seguretat La mitjana de valoració del nivell de seguretat a la ciutat és de 6,9 ​​punts sobre 10. Evolutivament, encara que la mitjana s'ha mantingut en relació amb l'última vegada en què va ser testada, es pot observar una tendència positiva des del novembre del 2007. Els nouvinguts La mitjana de valoració del sentiment de pertinença al municipi és de 6,3 punts sobre 10. En relació amb el novembre del 2008, ha augmentat el percentatge de població que identifica Sant Cugat com una ciutat força o totalment acollidora passant del 78,0% al 83,8%. Els carrers de la ciutat D'entre els analitzats, l'aspecte del municipi millor valorat ha estat el mobiliari urbà amb 6,7 punts sobre 10, seguit de la neteja i higiene dels carrers, amb 6,6, la xarxa de clavegueram amb 6,4 punts i el enllumenat públic amb 6,3. L'aspecte pitjor valorat amb 5,8 punts sobre 10 ha estat la pavimentació dels carrers del municipi. L'habitatge La gestió del consistori en matèria d'habitatge públic rep una mitjana de valoració de 6,3 punts sobre 10. Evolutivament, la mitjana de valoració de la gestió del consistori en aquest aspecte presenta un creixement des del novembre del 2008. L'origen de l'estudi L'Ajuntament de Sant Cugat i DEP porten treballant junts des del 2002 amb l'Observatori Sociològic Municipal. Ara, a més, des de fa dos anys també ho fan amb el Pla d'Alineació i  Competitivitat Estratègica (PACTE).

DEP Institut realitza el Baròmetre semestral de Barcelona 2013

La primera de les dues onades anuals d’aquest estudi que promou l’Ajuntament de Barcelona s’ha realitzat entre l’11 i el 17 de juny i consta de 800 entrevistes telefòniques realitzades a una mostra representativa de la població barcelonina

De les dades del Baròmetre se’n desprenen, entre d’altres conclusions, que l'Ajuntament de Barcelona és l'administració més ben valorada pels ciutadans (68,7%) respecte la Generalitat (51,1%) i el Govern espanyol (17,9%). Tanmateix, cal destacar que el 65,6% de les persones entrevistades consideren que la situació econòmica de Barcelona és dolenta o molt dolenta (el 85,6% quan es fa referència a Catalunya i el 94% en relació amb l’Estat espanyol). En aquest sentit, pel que fa als problemes més grans de la ciutat, un de cada tres assenyala aspectes relacionats amb l’atur i les condicions de treball (33,8%). Pel que fa a la valoració dels esdeveniments que se celebren a la ciutat, nou de cada deu barcelonins i barcelonines consideren molt o bastant positiu que Barcelona sigui seu d’esdeveniments culturals, econòmics i esportius, alhora que perceben el benefici econòmic que representen, especialment en l’economia de la ciutat. Finalment, del bloc polític del Baròmetre, destaca que l’alcalde Xavier Trias (amb un 90,9% de notorietat) és l’únic líder municipal que aprova (5,1) i que, en intenció directa de vot, CiU encapçala els resultats amb un 18%, tres punts percentuals més que als resultats de les eleccions municipals del 2011, mentre que ERC continua al segon lloc que va ocupar a l'anterior baròmetre de desembre amb un 10% de la intenció de vot (2,9% als resultats de les municipals). Més informació:
w110.bcn.cat/MediaPremsa/Continguts/r13019_Barometre_juny_Resum.pdf