115 de cada 1.000 persones han estat usuàries dels Serveis Socials locals a Catalunya l’any 2009

D'EP ha participat en l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials 2009   Els serveis socials locals a Catalunya han atès l'11,56% de la població catalana el 2009, percentatge que ha augmentat 0,59 punts percentuals respecte del 2008. Gràcies a l'increment el 2009 del nombre de treballadors i treballadores socials i d'educadors i educadores socials dels Equips Bàsics d'Atenció Social (EBAS), el 8,2% i el 20,4% respectivament en comparació de l'any anterior, la ràtio de persones ateses a Catalunya pels professionals dels EBAS ha baixat, passant de 465,67 persones el 2008 al 420,50 el següent any. Aquestes dades s'extreuen de l'Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya a l'exercici 2009, en què D'EP ha col·laborat per encàrrec del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al servei d'ajuda a domicili, cal destacar l'augment del 38% en el nombre absolut de persones ateses al període 2008-2009, passant de 38.486 a 53.132. La llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya va marcar com a objectiu per al 2009 que el 4% dels ciutadans de com a mínim 65 anys fos atès pel servei d'ajuda a domicili. Els resultats de l'anàlisi mostren que a Catalunya la xifra de cobertura es va situar al 3,39%, prop de 41.300 persones. De les vuit demarcacions analitzades, les del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Lleida no arriben a aquest percentatge. Per cada 1.000 menors de 18 anys hi ha un total de 5,85 places als centres oberts d'intervenció socioeducativa, xifra que es manté respecte l'any anterior. La mitjana de temps d'espera per ser atès per l'equip d'atenció social durant el 2009 s'ha reduït gairebé dos dies: mentre que el 2008 es trigava gairebé 17 dies, el 2009 se n'havia d'esperar 15. Per contra, el temps d'espera per a la prestació efectiva del Servei d'Ajuda a domicili el 2009 ha augmentat pràcticament 5 dies en comparació a l'any anterior, situant-se als 13,3 dies. La implantació de sistemes d'atenció a les queixes i reclamacions de la ciutadania presenta una evolució favorable: el 84% dels ens locals disposaven d'algun sistema d'atenció a les queixes l'any 2009, en comparació al 60% del 2008. Un altre aspecte que presenta un augment respecte al 2008 és la despesa corrent en serveis socials per habitant que com a mitjana fan els ens locals competents: s'ha passat de 39,40€ anuals a 47,19€, un increment proper al 20%. D'EP Institut col·labora amb el Departament de Benestar Social i Família en projectes sobre els serveis socials locals des del 2008, data en què es va emprendre la primera Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials. L'objectiu d'aquest projecte ha estat conèixer la realitat de cadascun dels ens locals competents en matèria de serveis socials de Catalunya, i amb aquesta informació, avaluar i continuar millorant els serveis que s'ofereixen gràcies a la comparativa dels indicadors clau 2008-2009.

La taxa d’atur dels professionals TIC és 7,2 punts percentuals per sota de la corresponent a Catalunya

D'EP ha participat en la realització del projecte sobre el mercat de treball de les enginyeries i els estudis tècnics Tot i que s'ha produït un augment de la taxa d'atur dels professionals TIC, passant d'un 4,1% a l'2008 al 10,7% l'any 2010, aquesta se situa 7,2 punts percentuals per sota de la corresponent a Catalunya per el primer trimestre de 2010. S'estima que el 2009 la xifra de persones ocupades en oficis TIC s'ha reduït el 3,5% respecte al 2007, passant de 115.000-111.000 professionals. La reducció d'ocupats TIC és inferior a la disminució experimentada pel conjunt d'ocupats a Catalunya, que va variar a la baixa un 9,2%, passant de 3.510.600-3.188.900 persones. Com a resultat, el pes de l'ocupació TIC en el total de l'economia catalana ha crescut del 3,28% al 3,48%. Així es desprèn de l'estudi La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010 impulsat per la FOBSIC i el Programa Enginycat del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i realitzat per D'EP Institut. Aquest projecte s'ha confeccionat de manera paral·lela a l'estudi de la situació laboral, oportunitats i perspectives del conjunt de professionals titulats en carreres de l'àrea tècnica a Catalunya. En aquest marc, s'ha dut a terme una anàlisi específica dels professionals del sector TIC, en la línia de l'estudi que es va publicar al desembre de 2008 amb la finalitat de captar l'evolució d'aquest col·lectiu dins el mercat de treball català. De l'estudi també s'extreu que encara 8 de cada 10 ocupats TIC tenen uns ingressos superiors al salari brut anual mitjà de Catalunya (22.100,86 €), el nivell salarial és l'aspecte amb el qual els professionals estan menys satisfets, especialment en el cas del col·lectiu d'Electrònica, els professionals amb nivel de Cicle Formatiu i el personal operatiu. Condicions laborals Pel que fa a les condicions laborals, de l'estudi s'extreu que la modalitat de contractació predominant entre els ocupats TIC per compte d'altri és la indefinida, amb el 72,3%. No obstant això, respecte de 2008 el nombre de professionals TIC ocupats per compte propi ha crescut del 14,5% al ​​16,3% del total. Formació complementària El 90,4% professionals considera que es dóna una necessitat de reciclatge constant que pot minvar atractiu als estudis TIC. El 66,2% ha realitzat algun tipus de formació complementària en els últims dos anys. D'aquests, el 61,4% de professionals, ho ha fet per aprofundir en coneixements específics de la seva àrea de formació. A més, 4 de cada 10 han cursat formació per millorar competències transversals, com poden ser els idiomes. Percepció La percepció del sector i l'exercici professional TIC per part dels professionals és bona i això es plasma en el fet que el 65,1% dels professionals TIC tornaria a triar la mateixa formació. Els professionals TIC que han cursat cicles formatius o estudis de nivell inferior són els que més es plantegen canviar de feina. Els aspectes més valorats a l'hora de considerar aquest canvi són el desenvolupament de tasques de més nivell o de valor afegit i les millores salarials.

El Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya rep el premi Recerca a la XI Biennal Espanyola 2011 d’Arquitectura i Urbanisme

D'EP Institut ha col·laborat en aquest projecte amb L'anàlisi del mal allotjament a Catalunya El Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya, realitzat amb la col·laboració de D'EP per la Secretaria d'Habitatge del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha guanyat el premi Recerca en la XI Biennal Espanyola 2011 d'Arquitectura i Urbanisme. Aquest guardó ha estat convocat per la Secretaria d'Estat de l'Habitatge del Ministeri de Foment, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo, la Universitat d'Alcalà i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. El treball de D'EP Institut dins el Pla Territorial d'Habitatge va ser l'estudi de les característiques i la quantificació de les situacions de mal allotjament a Catalunya, basades en la informació facilitada pels serveis socials municipals i comarcals l'any 2009, i d'acord amb la tipologia europea ETHOS d'exclusió residencial. El Pla Territorial d'Habitatge, respon a les necessitats d'allotjament i les accions a desenvolupar durant el període 2007-2016, que van ser establertes en el Pacte Nacional signat per tots els agents socials i econòmics, que emmarca les polítiques d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest Pla s'avaluen les necessitats socials de residència per a col·lectius específics (joves, gent gran, població en risc d'exclusió i població mal allotjada) i es preveuen les actuacions per donar resposta a aquestes necessitats: amb habitatges nous, amb mobilització d'allotjaments desocupats i amb ajudes econòmiques per a facilitar l'accés a l'habitatge o per no perdre'l. Igualment, es quantifiquen els objectius de la rehabilitació d'edificis i habitatges amb objectius de millora ambiental i més accessibilitat.

Els usuaris de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Girona puntuen el servei amb un notable

D'EP Institut ha avaluat la satisfacció dels usuaris d'aquesta experiència pionera a Catalunya Els 118.739 ciutadans i ciutadanes atesos durant el primer any de funcionament de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) de Girona, la primera en acollir els serveis territorials de tota una demarcació, han valorat amb un 8,4 sobre 10 el servei ofert. Els aspectes més ben valorats són l'ordre i la neteja (8,9), l'amabilitat de les persones que treballen (8,8) i l'horari d'atenció al públic (8,8). Així s'extreu d'una enquesta realitzada per D'EP Institut durant el mes de maig per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Des de la data d'obertura de l'Oficina, el 16 de juny de 2010, fins al 16 de juny de 2011, l'OAC ha donat servei a 553 persones cada dia, amb una afluència puntual de 800 a 1.000 usuaris, i 3.076 cada setmana. El 52% dels usuaris ha demandat informació genèrica com, registre de documents, cèdules d'habitabilitat, conciliacions, entre d'altres. La resta, el 48%, ha sol·licitat ajuda per a gestions concretes de cada departament. El temps mig d'espera per fer tràmits d'atenció generalista és de 7 minuts i en l'atenció especialitzada, de 14 minuts. El 60,4% de les persones usuàries s'ha dirigit a l'OAC de Girona per dur a terme algun tràmit o consulta relacionat amb els serveis a la ciutadania. No obstant això, 2 de cada 5 persones usuàries s'ha remès a l'oficina per fer un tràmit o consulta relacionat amb l'empresa (39,6%). En aquest sentit, mentre que el 71,7% fan la gestió a títol particular, el 28,3% visita l'OAC de Girona com a professional. El 80,8% dels tràmits són resolts i el 19,2 % queden pendents de resolució, especialment pel fet d'haver d'esperar resposta o per faltar documentació . El 32,9% de les persones ateses per l'OAC de Girona ha conegut el servei a través de coneguts i familiars, el 25,9% mitjançant altres institucions i el 14,2% pel portal Gencat.cat. El 38,8% de les persones usuàries es dirigien per primera vegada a l'OAC de Girona i el 24,2% ho feien per segona vegada en els últims tres mesos. Cal destacar que gairebé 1 de cada 4 usuaris ( 23,3% ) ha anat més de tres vegades en els últims mesos. 14 juliol, 2011