Impacte econòmic del Circuit de Barcelona-Catalunya 2015 - D'EP

D’EP Institut ha realitzat l’estudi d’impacte econòmic dels assistents a les competicions esportives del Circuit de Barcelona-Catalunya

Al 2015, l’impacte econòmic total de les competicions esportives del Circuit de Barcelona-Catalunya, considerant la despesa directa, l’impacte indirecte i l’impacte sobre el valor afegit, va ser de 340 milions d’euros: 163 milions d’euros provenen de la FORMULA 1 (48,1%), 97 milions d’euros de MotoGP™ (28,5%), i 80 milions d’euros (23,4%) de la resta d’altres competicions del calendari.

La mitjana de despesa dels espectadors supera els 1.000€ en el cas de la FORMULA 1, sobrepassa els 500€ a MotoGP™ i és d’uns 250€ en el conjunt de la resta de competicions.

Pel què fa al perfil d’espectador, aquest presenta diferències en funció de si és de la FORMULA 1 o de MotoGP™. A la FORMULA 1 el 52% dels espectadors provenen d’altres països, el 21,3% són catalans i el 25,7% de la resta d’Espanya. A MotoGP™ els percentatges segueixen justament la tendència oposada amb un 54,4% d’espectadors catalans, 31,3% d’altres països i 14,3% de la resta d’Espanya. L’estudi també conclou que els espectadors internacionals de FORMULA 1 s’estan a Catalunya una mitjana de 4,2 dies i els de MotoGP™ 3,9 dies, mentre que els residents a la resta d’Espanya s’hi estan una mitjana de 3,3 dies en el cas de la FORMULA 1 i de 3,4 dies en MotoGP™.

D’EP Institut ha realitzat els estudis d’impacte econòmic del Circuit els anys 2009, 2010, 2014 i 2015.

Més informació: www.circuitcat.com

Projectes

Veure tots els projectes

Neix KID’S Living Lab, una iniciativa pionera per anticipar reptes del benestar infantil i impulsar noves solucions

El KID’S Living Lab és una iniciativa impulsada conjuntament per KID’S CLUSTER, IAAC / Fab Lab Barcelona, Descoberta i D’EP Institut, amb el suport d’ACCIÓ, que té com a objectiu desenvolupar un nou model d’innovació col·laborativa centrat en el benestar infantil. El projecte neix de la necessitat d’anticipar els reptes que afectaran els infants en els propers anys i ajudar organitzacions, administracions i comunitats a dissenyar respostes més innovadores, inclusives i alineades amb les seves necessitats reals. Per fer-ho, el KID’S Living Lab adapta al context infantil i familiar la metodologia dels weak signals o senyals febles, una aproximació que permet identificar canvis emergents i tendències que poden tenir un impacte significatiu en el futur. A partir d’aquests senyals, el projecte desenvolupa eines i metodologies que ajuden a explorar escenaris futurs, detectar oportunitats i generar noves solucions. La iniciativa aborda el benestar infantil des d’una perspectiva integral, incorporant dimensions com la salut física i emocional, l’educació, les relacions socials, la participació comunitària, els entorns de vida, el joc, la cultura i el desenvolupament personal. Un dels elements diferencials del projecte és la participació activa d’infants i famílies en els processos d’innovació. El KID’S Living Lab parteix de la idea que els infants no només han de ser els destinataris de les solucions, sinó també agents actius en la identificació de reptes i en la construcció de possibles respostes. El projecte es desenvolupa seguint el model de la quíntuple hèlix, promovent la col·laboració entre empreses, administracions públiques, centres de recerca, ciutadania i entorn per abordar reptes complexos des d’una mirada compartida. A través del desenvolupament i validació de noves metodologies, eines participatives i proves pilot en entorns reals, el KID’S Living Lab vol contribuir a posicionar Catalunya com un referent en innovació aplicada al benestar infantil i en la generació de solucions amb impacte social.

Mapa d’impactes de la Fundación COTEC

D’EP Institut ha elaborat el mapa d’impactes de la Fundación COTEC mitjançant un procés participatiu que ha inclòs entrevistes i sessions de treball amb els diferents equips i departaments de l’entitat. A partir de l’anàlisi de la documentació estratègica de la Fundación i del treball desenvolupat durant les sessions participatives, s’ha dissenyat un mapa d’agents i impactes que permet identificar les principals àrees d’influència i les relacions generades per l’activitat de l’organització.

La professionalització de l’alumnat titulat en estudis musicals superiors. Estudi qualitatiu de casos

D’EP Institut juntament amb el Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) ha elaborat l’estudi sobre la professionalització de l’alumnat titulat en estudis musicals superiors, l’estudi fa una aproximació a les trajectòries professionals de l’alumnat titulat en Ensenyaments Artístics Superiors de Música a Catalunya. A partir de l’experiència de titulats i titulades, professorat i professionals del sector musical, s’hi examinen els principals factors que condicionen l’accés al mercat laboral, les condicions de treball i el paper que exerceixen els centres en l’acompanyament a la professionalització. L’informe posa de manifest la rellevància de les competències transversals, la necessitat de reforçar la formació en àmbits com la gestió de carrera, els drets d’autor i els aspectes contractuals, així com el pes que tenen els contactes personals i les xarxes informals en la inserció laboral. També hi queden reflectides diverses mancances, com ara l’absència de sistemes estables d’orientació i de borses de treball, i s’hi proposen accions per fer-hi front. Podeu consultar l’informe complet aquí: https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/34943#page=1

Enquesta de percepció ambiental per part de la ciutadania

D’EP Institut ha col·laborat amb el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic en un estudi centrat en la percepció ambiental dels entorns fluvials del Torrent de l’Esperança, el Torrent de Sant Jaume i el riu Mèder, al seu pas pels municipis de Vic i Gurb. L’estudi es desenvolupa en el marc del projecte europeu LocAll4Flood, orientat a millorar la gestió i la resposta davant inundacions sobtades a les conques mediterrànies. Mitjançant treball de camp in situ, s’ha recollit l’opinió de persones residents i treballadores de la zona sobre l’estat dels ecosistemes fluvials i la percepció del risc d’inundació. Els resultats obtinguts contribueixen a identificar coneixements, actituds i nivells de confiança envers les mesures institucionals, i han servit de base per dissenyar accions formatives i materials educatius que promoguin la resiliència comunitària davant els efectes del canvi climàtic. Per més informació: https://betatechcenter.com/es/proyectos/locall4flood/

Impacte econòmic de l’esport al Pirineu

D’EP Institut ha realitzat un estudi pioner per encàrrec de la Fundació Catalana per a l’Esport. El projecte representa la primera aproximació específica i integrada sobre l’impacte econòmic de l’esport al conjunt del territori pirinenc català, on fins ara mancava una visió global i harmonitzada. L’estudi ha permès identificar i analitzar els principals agents i impactes del sector, tot estimant l’activitat econòmica vinculada a la pràctica esportiva tant de residents com de visitants. A partir de fonts secundàries, treball de camp qualitatiu i la construcció d’un model de càlcul ad hoc, s’han establert les bases per a futures anàlisis i s’ha generat coneixement útil per a orientar polítiques públiques en l’àmbit de l’esport, el turisme i el desenvolupament territorial del Pirineu.

Avaluació dels habitatges amb serveis per a persones grans

Amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre l’impacte de l’habitatge en la salut de la població gran, D’EP Institut ha col·laborat amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en l’avaluació dels habitatges amb serveis destinats a persones de 65 anys o més, mitjançant la realització de treballs de camp,. Aquests allotjaments, adaptats i amb serveis de suport, busquen afavorir l’autonomia, la seguretat i el benestar dels seus residents. El projecte, desenvolupat en dos treballs de camp, s’ha basat en el seguiment de les mateixes persones al llarg del temps. Aquest enfocament ha permès conèixer millor l’experiència residencial en aquest tipus d’habitatge i avaluar-ne els efectes potencials sobre la qualitat de vida i l’estat de salut en comparació amb altres situacions residencials. El treball contribueix així a generar evidència per orientar les polítiques públiques d’habitatge i salut a la ciutat de Barcelona.

Informe polítiques públiques internacionals en videojocs

D’EP Institut ha portat a terme el 2025 un estudi sobre polítiques públiques de referència de suport al videojoc pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’estudi s’ha centrat en la revisió de polítiques a països de referència a la indústria, abastant potències tradicionals (Estats Units i Japó), hubs consolidats d’evolució més recent (Corea del Sud, Regne Unit, França o Canadà) i potències emergents (Finlàndia i Suècia). Les polítiques cercades han referit a camps com la política fiscal i altres ajuts econòmics sectorials directes, el desenvolupament del talent, la promoció, el foment de la col·laboració industrial o els serveis a les empreses. El projecte també va comptar amb la realització de dues entrevistes a persones expertes del sector. Es pot consultar l'estudi complet a: https://culturadigital.blog.gencat.cat/wp-content/uploads/2025/12/AF_Politiques_Publiques_Internacional_Videojocs.pdf

Estudi exploratori sobre l’abandonament dels estudis als CFGM

D’EP Institut ha portat a terme un estudi pilot per a La Fundació Bertelsmann sobre l’Abandonament Escolar Prematur (AEP) als estudis de CFGM a Catalunya que té com a principal objectiu involucrar als joves en el disseny de mesures i polítiques públiques per combatre l’AEP. Objectius específics: - Explorar els principals factor de risc i de protecció en l’abandonament. - Identificar les mesures que es podrien implementar per reduir l’AEP des de la perspectiva dels i les joves. Metodologia: (a) Revisió documental. (b) Enquesta online a alumnat cursant CFGM. (c) Sessió participativa presencial amb 1 grup d’alumnat d’un cicle formatiu en què s’ha utilitzat una metodologia mixta: debat i enquesta in situ a través del Mentimeter. L’estudi identifica els principals motius acadèmics o de l’entorn educatiu i els vinculats a la situació personal, laboral o econòmica que s’associen al risc d’abandonament, així com els factors protectors o facilitadors i cinc propostes per combatre l’AEP.

Confien en nosaltres