La taxa de desocupació a Espanya és una de les més elevades de la Unió Europea, i des de fa ja un any s'ha estabilitzat entorn del 20%. En els propers dies es publicarà la dada corresponent al segon trimestre de 2011, que potser presentarà una lleu millora, fet d'altra banda, normal, tenint en compte l'estacionalitat i la importància del turisme al nostre país.

En aquest context, no resulta estrany que cada vegada es presti més atenció al fenomen de la mobilitat laboral. Tant per qui ho veu com una oportunitat perquè els professionals facin un salt qualitatiu pel que fa a les seves competències, explorant les possibilitats laborals d'altres països i/o tornant i impulsant una millora en la competitivitat del teixit econòmic del país. Però també per aquells que ho interpreten com un camí desaprofitat pels que actualment tenen un panorama laboral difícil a Espanya. Es parla d'arrelament, o de poc dinamisme o actitud emprenedora, la qual cosa es concep com a causa parcial de les elevades taxes d'atur registrades.

Abans de treure conclusions, potser caldria tenir en compte altres aspectes, i examinar una mica més a fons la realitat pel que fa a mobilitat laboral a l'Estat. Per això des de DEP Institut dediquem unes línies a aquesta qüestió.

De què parlem quan parlem de mobilitat?
És important separar la mobilitat educativa de la mobilitat laboral, i això al seu torn de la mobilitat general derivada de les activitats lligades al transport de mercaderies o persones (en aquest cas no només per motius de treball). Aquest article es refereix a la segona classe de mobilitat esmentada: la laboral.

Aquesta mobilitat inclou tant el canvi de residència amb caràcter indefinit d'una persona per motius laborals, com l'anomenada mobilitat recurrent, que si bé no implica una mudança, sí comporta la realització de viatges diaris de llarga durada de casa al treball i viceversa (long distance commuters), o bé la pernoctació freqüent lluny de la llar per viatges de negocis, seguint pautes més o menys estables, o bé de manera erràtica (overnighters).

Quins són els perfils de les persones mòbils?
La decisió de traslladar-se per motius laborals es pot produir en diferents moments vitals, i sota circumstàncies vàries. D'aquesta manera, es poden distingir diferents perfils de persones mòbils:

• Els joves en el marc de la seva etapa formativa, o immediatament després. Abans d'una incorporació al mercat laboral espanyol i el consegüent assentament, els joves busquen experiències laborals que els permetin conèixer altres països i millorar idiomes. En alguns casos la motivació també és econòmica, marxant a països on poden gaudir de condicions salarials més elevades.
  
  
• Persones mogudes per la cooperació internacional, que desitgen contribuir al desenvolupament de projectes solidaris, i, alhora, conèixer altres estils de vida. En aquest cas pot coincidir que siguin persones joves completant el seu període de formació, o tractar-se de persones ja incorporades al mercat laboral que bé desitgen un "canvi d'aires", o bé han fet carrera precisament a l'àrea de la cooperació i la solidaritat.
  
  
• Col·lectius professionals dedicats a carreres on la mobilitat és pràcticament inherent. Seria el cas del personal docent i investigador de l'educació superior, per els qui la realització d'estades en diversos centres és una fase més de la carrera professional.
  
  
• Persones per les quals la mobilitat és una estratègia de supervivència. En tenir poca ocupabilitat al seu propi territori (bé per la manca d'ocupació, o bé per la seva falta d'encaix amb la demanda empresarial de recursos humans) han optat o s'han vist obligades a buscar ocupació lluny de la seva terra.
  
  
• Persones per les quals la mobilitat és una estratègia de promoció personal. En aquest cas la motivació radica en la possibilitat d'accedir directament a una posició o a unes condicions laborals superiors a les actuals, o bé en la possibilitat d'adquirir competències, experiència laboral i contactes que suposin un avantatge comparatiu davant altres persones amb una formació o posició semblant.
  
  
• Població que es mou per factors estructurals. L'elevada concentració de l'activitat productiva a les grans ciutats, en combinació amb la seva alta pressió demogràfica i el difícil accés a l'habitatge, genera ciutats dormitori amb elevats percentatges de la població que treballen fora del municipi. D'altra banda, la llunyania d'alguns centres de treball (polígons industrials, activitats lligades a l'explotació i transformació del mitjà, etc.) pel que fa a les zones residencials també implica la necessitat de moure's.
  
  
• Persones pels que la mobilitat no ha estat una fi en si mateix, sinó conseqüència d'un desplaçament realitzat per relacions personals.
  

Cal considerar que en la pràctica aquestes categories no són estanques, i per tant, una mateixa persona pot tenir diverses motivacions per optar per la mobilitat. D'altra banda, aquest llistat posa de manifest que existeix una gran varietat de situacions personals que poden derivar en la mobilitat laboral.

És cert que els espanyols són poc mòbils?
Una primera resposta és que depèn, tant pel que fa al tipus de mobilitat al que es refereixi, com tenint en compte amb qui ens comparem. Observem algunes dades per sortir de dubtes.

Segons l'edició especial de l'Eurobaròmetre sobre la mobilitat juvenil realitzat entre gener i maig 2011¹, el 19% dels joves espanyols ha anat a l'estranger per estudiar o formar-se. La mitjana de la UE-27 per a aquest indicador de la mobilitat educativa se situa en el 15,4% dels joves de 15 a 35 anys. Per tant, quant a mobilitat educativa, superem lleugerament la mitjana europea, situant-nos per sobre de països com el Regne Unit (9,7%) o Itàlia (12,1%) i proper a països com Alemanya (20,9%) o Països Baixos (18%). Els països amb percentatges més elevats van ser Luxemburg (41,2%), Xipre (38,6%), Àustria (27,8%) i Suècia (23,6%).

En termes de mobilitat laboral, també estem prop de les mitjanes europees? Segons la investigació Mobile Living across Europe² en 2008 el 14% dels espanyols entre 25 i 54 anys eren mòbils, incloent tant a les persones que havien canviat de residència, com als long distance commuters i els overnighters. Dels sis països analitzats , Espanya quedava en cinquè lloc, sent Suïssa el país amb un menor percentatge de població mòbil (13,3%). No obstant això, el país amb un major percentatge de població mòbil, Bèlgica, tan sol aconseguia el 17,4%, seguit per Alemanya (16,6%). Així, malgrat presentar una de les xifres més baixes, la diferència pel que fa als altres països quant a la incidència de la mobilitat laboral no és elevada.

No obstant això, sí es van detectar diferències quant al tipus de mobilitat: mentre el 17,6% dels alemanys "mòbils" s'havia traslladat, i només el 40,6% realitzava llargs viatges diaris entre la casa i el treball, en el cas d'Espanya el 57,9% realitzava aquests desplaçaments diaris, mentre que la proporció que canviava de lloc de residència va ser de l'11,4%. Per tant, si bé en global els espanyols van tenir un nivell de mobilitat laboral semblat, opten en major mesura pels viatges diaris llargs o la pernoctació que per la mudança. Si es compara el cas espanyol amb el de Bèlgica (el país amb major mobilitat dels estudiats), destaca la forta presència de persones que realitzen viatges llargs diaris a Bèlgica (65,5%), mentre que són menys freqüents les persones que es traslladen de casa, menys en percentatge que en el cas d'Espanya.

Segons dades d'InfoJobs⁴, el 27% dels candidats inscrits en ofertes laborals es mostrava amb bona predisposició de cara a canviar de residència per motius laborals. D'ells, el 7,3% preferia com a destinació anar a l'estranger. Per tant, aproximadament 2 de cada 100 candidats espanyols tindria bona predisposició per treballar a l'estranger. Per tant, si es fixa l'atenció en aquest tipus de mobilitat més extrema en comparació amb les altres variants, la predisposició a la mobilitat laboral internacional és reduïda. No obstant això, a la llum de les dades anteriors, es pot pensar que no gaire més reduïda que en altres països europeus.

D'altra banda, cal tenir en compte que aquestes dades es refereixen al conjunt de la població. Segons l'Eurobaròmetre anteriorment citat, al 2011 el 29% dels joves espanyols manifesta no estar disposat a treballar a un altre país europeu en el futur, enfront del 35,7% que ho faria durant una temporada, i el 31,5% que estaria disposat a traslladar-se de manera indefinida. El percentatge d'indisposició a la mobilitat de la UE-27 va ser del 39,2% de mitjana. Els països on un major percentatge de joves no està disposat a moure's són Itàlia (55,4%), Països Baixos (53%), Bèlgica (46,5%), Luxemburg (46,2%), i Alemanya (43,7%). Per contra, els joves més predisposats a buscar ocupació a un altre país europeu són els suecs (19,6% no s'aniria), els búlgars (24,6% no marxaria), els romanesos (23,9% no s'aniria), els finlandesos ( 27,3% no s'aniria) i els espanyols (amb el 29% esmentat).

Davant aquestes dades, sembla difícil explicar la major o menor mobilitat laboral únicament a partir d'aspectes culturals, com la gran importància de la família i les amistats en algunes societats. A més, és evident que els joves, en comparació de les persones de mitjana edat, estan molt més predisposats a moure's. Això ens porta a reflexionar sobre quins són els factors que condicionen el grau de mobilitat laboral de la població.

De la intenció al fet...
Identificar els factors que incideixen en la mobilitat laboral, i graduar la seva importància relativa resulta summament important per entendre aquest fenomen. Així, es podran dissenyar mesures encertades per eliminar els obstacles que impedeixen que la població que ho desitgi pugui moure's al mercat laboral, optant així a més oportunitats laborals, i millorant les seves competències professionals. Una cosa és la predisposició, i una altra la mobilitat laboral de fet.

Segons l'edició de l'Eurobaròmetre ja esmentada, les principals raons que al·legaven els joves espanyols que no havien estudiat o treballat a l'estranger van ser la falta d'interès (29,8%; enfront del 30,1% de la UE-27), seguit per la falta de finançament o perquè era massa car (28,6%), la falta d'informació (9,4%), i la manca de coneixement de l'idioma (7,2%).

Per altra banda, l'Informe InfoJobs 2010. Estado del mercado laboral en España⁵ mostra que els territoris amb major incidència de desocupació són els que presenten majors percentatges de candidats disposats a canviar de residència per trobar una feina el 2010, mentre que els candidats que més s'inscrivien en ofertes laborals d'altres territoris eren els residents en territoris propers a comunitats autònomes amb una important oferta d'ocupació. Així, sembla clar que la major o menor oferta d'ocupació al propi territori, així com la proximitat de territoris amb relativament més oportunitats incideixen en la mobilitat laboral de la població. Això podria explicar per què joves de països com Alemanya, Països Baixos i Luxemburg són els que menys volen anar a l'estranger el 2011, en trobar-se ja en països amb relativament millors oportunitats, amb comparació de l'alta predisposició dels joves búlgars, romanesos o espanyols a marxar.

Aquestes evidències reflecteixen que la mobilitat laboral és un fenomen multifactorial, que depèn tant:

 a) D'aspectes individuals, com la motivació i la pròpia personalitat

Les aspiracions, la tolerància del risc, l'esperit aventurer, l'extraversió…

b) D'aspectes que incideixen en l'impacte de marxar

La separació dels èssers estimats, la distància amb els llocs quotidians, el cost d'oportunitat pel que fa a altres possibilitats laborals al territori propi, compromisos econòmics -destacant les hipoteques-, compromisos laborals previs, el desconeixement dels mecanismes per buscar ocupació, xarxes i contactes a altres llocs, el cost del trasllat, la percepció social de la mobilitat, possibilitats laborals (incloent remuneració, oportunitats de creixement professional) en el lloc de destinació, la qualitat de vida del lloc d'origen...

c) D'aspectes que incideixen en l'impacte d'integrar-se en un nou territori

Diferències culturals i idiomàtiques, tracte per part de la població autòctona, existència de xarxes de contactes i empreses del país d'origen que orienten i faciliten la integració, tràmits legals i administratius, accés diferent dels serveis públics, diferències en el cost de vida, accés a un habitatge i mitjans de transport, diferències climatològiques.

Cada individu, a l'hora de posicionar-se davant l'opció de la mobilitat laboral, realitza una anàlisi més o menys sofisticada dels avantatges i inconvenients que aquesta mobilitat li pugui suposar, tenint en compte els factors abans esmentats. Ni els avantatges són iguals per a tots, ni tampoc els inconvenients, sinó que depenen de la situació personal de cadascun, que al al mateix temps està condicionat pel context en el que es viu. Diversos exemples:

• La mobilitat laboral no té el mateix impacte per a homes que per a dones. Un projecte d'investigació impulsat en 2008 per la Comissió Europea amb l'objectiu d'analitzar la relació entre la mobilitat laboral i la vida familiar a Europa (http://www.jobmob-and-famlives.eu/) va posar en relleu com la mobilitat implicava un retard en l'edat de la primera paternitat dels homes. En el cas de les dones, la mobilitat laboral no solament retardava l'edat de la primera maternitat, sinó que augmentava el risc de no tenir fills, i disminuïa el nombre mitjana de fills, si es tenien.
  
  
• Quan el règim de tinença de l'habitatge predominant d'una societat és la propietat, amb el consegüent poc desenvolupament relatiu del lloguer, i en ambdós casos el cost tant per accedir a un habitatge com per deixar-ho és alt, les opcions de mobilitat de la població es veuen minvades. La situació de les hipoteques a Espanya és àmpliament coneguda, per la qual cosa destacarem unes dades sobre els lloguers. Generalment se signen contractes de lloguer per un any, prorrogables a cinc. Si en la gestió del contracte intervé una agència immobiliària, resulta freqüent que cobri entorn del 10% d'una anualitat per les seves gestions, la qual cosa es tradueix en més d'un mes de lloguer. Segons un dels portals immobiliaris més importants del país, al juny 2011 el preu mitjà del lloguer es va situar en 712 euros mensuals⁶, enfront d'un salari mínim interprofessional de 641,40€ al mes. Per demostrar solvència econòmica freqüentment es demana un contracte laboral de caràcter indefinit. Durant l'última dècada entorn del 30% dels treballadors espanyols tenia contractes temporals, enfront del 13-15% de la UE-27⁷. També és comú la petició d'un dipòsit com a garantia del pagament del lloguer, suposant entre 3 i 6 mensualitats. En cas de deixar l'habitatge abans de complir el primer any de contracte, el llogater pot perdre aquest dipòsit.
  
  
• El nivell d'incertesa davant l'opció de canviar de residència depèn de la presència en la destinació de xarxes socials i econòmiques pròpies i de la comunitat d'origen. Tant per obtenir informació sobre la destinació, el seu mercat de treball, les vies per trobar ocupació, com per obtenir suport una vegada allà, el fet de comptar amb contactes propers (siguin coneguts, siguin merament persones que parlin el teu idioma) redueix la incertesa derivat del desconeixement. Així, persones que coneguin canals i casos d'èxit poden percebre la mobilitat com un fenomen més segur i normalitzat que aquelles persones per els qui el canvi es percep com una experiència pionera i de risc. Resulta difícil comparar el comportament de dos ciutadans davant la mobilitat laboral, i atribuir les diferències a aspectes culturals, si un procedeix d'un país amb una història marcada per l'imperialisme, amb la consegüent expansió dels seus conciutadans pel món, mentre que l'altre procedeix d'un país marcat al segle XX per l'aïllament internacional en combinació amb l'emigració forçada de part de la població per motius polítics o econòmics. Mentre un tindria una xarxa de contactes i empreses a qui demanar ajuda, i veuria la marxa del seu país com una entre tantes altres opcions normals, l'altre no tindria tantes portes a les que trucar, i potser es resistiria més a marxar, ara que no és obligat a fer-ho.
  
  
• Les oportunitats laborals en la destinació han de ser capaces de compensar situacions de partida diferents. Per exemple, els incentius laborals per aconseguir que una persona procedent del país A, caracteritzat per l'alta qualitat de vida o per un bon clima, es traslladi al país B, menys pròsper o d'una climatologia més adversa, hauran de ser majors que les ofertes a una persona procedent del país B perquè es traslladi al país A. En aquest sentit, la major predisposició dels joves nòrdics per estudiar o treballar a un altre país europeu podria explicar-se parcialment a la climatologia adversa dels seus països, sent la possibilitat de gaudir de temperatures més suaus un bon incentiu.
  
  

Aquests i altres aspectes han de ser tinguts en compte si es desitja desenvolupar estratègies per facilitar la mobilitat laboral, tant a l'àmbit privat com al públic. Els esforços han de dirigir-se a reduir les barreres visibles, com les idiomàtiques o els compromisos econòmics, aspectes que surten al capdavant ràpidament en pensar en la mobilitat, desincentivant-la. Però també resulta clau visibilitzar les oportunitats i augmentar l'accés a la informació i a l'orientació, perquè una major part de la població pugui adonar-se dels efectes positius que una experiència de mobilitat pot aportar a la seva carrera professional. No només per l'enriquiment personal derivat de la immersió cultural i idiomàtica que pugui suposar, sinó també per les possibilitats de desenvolupar noves competències, tant específiques de la seva àrea professional, com a transversals, com la capacitat d'adaptació, el treball en equips i entorns diversificats, la innovació en el lloc de treball, la presa de decisions i la gestió del risc. Totes elles qualitats cada vegada més demandades pel mercat laboral.

¹ Flash Eurobarometer 319b
² N. Schneider i G. Meil (eds) (2008): Mobile Living across Europe, Barbara Budrich Publishers, Opladen, Alemania
³ Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Polònia i Suïssa
⁴ https://www.tueligesinfojobs.net/informa/informes/infojobs/Informe_IJ_2010.pdf
⁵Veure nota 4
⁶ http://www.enalquiler.com/precios/precio-alquiler-vivienda-espana_31-0-0-0.html
⁷ Eurostat